'N Besuc'h da Sant Niclau

From TalossaWiki
Jump to: navigation, search

par Clement Clarke Moore

C’esteva l’Oíc'ha del Natal, es partù la casa
Non schevleva ingen cretzour, ni ‘n niceala;
Las calças füvent spindrat par la tansfisra várlegamint,
In l’ispéu qe Sant Niclau estadra là enscurtz;

Els fíeux estevent nic’hat trei cunfurtavalmint in lors licts,
Quand qe viziuns da bolas da sücra dançevent in lors cäpsilor;
Es matra in sieu sudaría, es éu in va boína,
Venevent d’encoscharh pr’iens lung þivereu sè cuvitaziun,

Quand ut över l’alma ariçeva cacsa sacaquà,
Emicheveu del lict per vidarh qet füt la facenda.
Me brapteveu àl fenestra fügeveu com’iens estinçel
Ripeveu apnescu els scours es xheteveu upp la sescha.

La clerglüna sür la potrina del ningour noveu
Zoneva la lustra da midziua àls obxhects sub ça,
Quand, qet à vas uglhen underinds apiareva,
Mas ‘n schlitra miniatür, es vuit rendams pisignheux,

Cün ‘n vell driveir titeu, sa vivatsch es lainteu,
Säpeveu in ‘n momaintsch ça fosteva estarh Sant Nic.
Pü rapíu q’aquilas sieu cudría venevent
Es o cileva, es crideva, es lor clameva par num;

“Nun, RITXEIR! nun, DANÇEIR! nun, SPALTREIR es VÜXNA!
Avant, CUMESTA! avant CÜPIT, PIERICLEIR es SPLENDICHEIR!
Àl top del veistidül! àl top del mür!
Nun ritxetz ut! ritxetz ut! ritxetz ut toct!”

Come listopätsilor qe volent avant del þurican feroçeu
Quand vestretschent ‘n austacla, urchent àl çéu,
Sa upp àl tetsch la cudría fügeva,
Cün la schlitra pien da xhuns, es Sant Niclau ocsà.

Es aglhorc, in ‘n scorisca, üscüdeveu över el tetsch
La spaltraziun es screstaziun da cadascu esclop titeu.
Quand qe arac’heveu la mha, es m’inverseveu,
Pardesü trans la tansfisra Sant Niclau veneva cün ‘n bomba.

O füt claidat complätsmint in für, da sieu cäps à sieu ped,
Es sieux riegadins toct füvent ceavastat avetz cindreux es fuilin;
‘N fasch da xhuns o tignhova atzichat över sieu rüc,
Es o resemblev’iens riscateir apna sieu azanvíeu.

Sieux uglhen – com’os scorischevent! sieux lagnadours sa glaðlíeux!
Sieux madlas füvent come rösas, sieu nas com’iensa ceriera!
Sieu drosla tita boca füt cuntratxat com’iens c’hópul,
Es el bardeu da sieu çine füt sa alveu qe el nivu;

El cormeu d’iensa pipa o ceafeva esticamint in sieux dints,
Es la reicja alaqueva sieu cäps com’iens tzol;
O tignhov’iensa faça vasta es ‘n tita rond bofiaßa,
Qe trembleva, quand o rideva, com’iensa bola pien da lainxhela.

O füt grasotsch es pingeu, ‘n trei alegréu vell eldritsch,
Es rideveu quand l’avisteveu, zespitzi v’autueça;
‘N crugnha da sieu uglh es ‘n tuista da sieu cäps,
Imbraif me zonevent l’antaloir qe non tignhoveu níþil per üþectarh;

O non parleva ni ‘n moct, mas veneva direct à sieu traval,
Es perintscheva toct i calças; aglhorc se tornieva avetz ‘n sacada,
Es colochind el dit impetsch del nas,
Es zonind ‘n anduta, upp la tanfisra o alçeva;

O s'emicheva à sieu schlitra, à sieu cudría zonev’iensa cischonça,
Es ut toct os fügevent, come la mamplüva d'iensa caucida.
Mas l’ausculteveu ecriind, avant q’o draiveva ut da vischta,
"FELICEU NATAL À THOCT, ES À THOCT ‘N BEN NIC’HT!"