Law:Organic Law (Talossan version)

From TalossaWiki
Jump to: navigation, search
English Version

LesserStateSeal.png La Scriuerïa d'Abbavilla

Els vürs es las frulor da Talossa,
clarmint vidinds la fost à costituarh üna federaziun unzißolvaval, pü grült es pü parfäts,
es tent esteschti consulteschti in congreßeu es referendüm, pußident
Sieu Maxhestà el Regeu à proclamarh acest Legeu Orgänic noveu

per el Regipäts Talossan:


El Práimhoct
NOI, RÓIBEARD PIRMALAISET, par els merþédes da Dïeu, Regeu da Talossa, etc., etc., etc., cunschösen dal rosla cunferada pa Talossa par þistoria, àl fim atentïu à ár sámband ininterpretaval es inexpleval qualsevej à Taloçaits, movats par el progreçéu exploçatïu qe ár naziun moderna tignova façat zespäts apnind sieu poartas àl mundeu; avetz pätriótismeu renoviçat es la volontà resolû à formarh ün estat basat pa xhusticia, legeu, es livertà, par el päx, reglamaintsch, es governamaintsch ben da toct Erteiers; es eiginds üna desta da gratitüd à Mataiwos Harþ, Ián Carlüs Valadéir, Adiêns P. Glaçâ, Ián Vál Aviziun, Ian von Metairia, Danihel Laurieir, Gödafrïeu D. Toûmayân, Marcüs-Andrïeu Davïu, Natán Liverabuérg, es Chêneþ Tric'hard "Chên" Velméir, qi sigürevent la paratüra d'acest documenteu; cunsacrent es establischent, par es trans el consint dels Popuis Talossaes, come el legeu süprem d'ár Reic'h, acest

Legeu Orgänic dallas 1997/xviii del Regipäts Talossan


come amendat li 14. Avríu dallas 2013/xxxiv

Contents

Artical I: La Zesclaraziun d'Independençù

1.1

Eu, Róibeard Pirmalaiset, Sieu Me Rexhital, proclaméu el Regipäts Talossan à estarh ün ünit independent in el plan mestreu da Secedaziun Singular dal Mundeu. In sa façind, eu secedéu dels Estats Viensiçeschti d'America. (Zifamat li 26. Zecemvar dallas 1979/i)

Artical II: Els Pünts d'Estat

2.1

La realità del Regipäts Talossan isch eschemplificada pü positïumint par sieu haì þistoric, da qi toct istituziuns Talossaes sint viac'hteirs es aumiénteirs. El Regipäts Talossan isch üna comunità da popuis petrechinds par façind cosas qualsevol sint raziunavalmint similaes à qe altreux pätsilor ("vrätsilor") façent, siat per raziuns da egnorada touristà, üt d'iensa acoitiça per pevarh, in secuça da parodïa eda -- üc -- come el fraicarh dals naziuns.

2.2

La nómina del Estat, in el glheþ naziunal, isch El Regipäts Talossan. In el glheþ Angleasca, la nómina del Estat isch The Kingdom of Talossa.

2.3

La teritoria citànal da Talossa qomsista toct landeu sür la Península Talossan sudur d'iensa ligna espoçada del est àl ovest trans pünts equidistanteu dals orlas nordur es sudur del Avenû Selva da Grentza, i.e. la grentza formar teschent la Cità da Milvoc'ht es el Vilatx da Selva Litoral. L'apa teritorial extenda zemi del vej üt ainciün el Manáweg, sudur es ovest dal teritoria naziunal. L'apa teritorial extenda ainciün el Mar Talossan (Checeacan), üna distonça da tres kilometreux estvärts. La teritoria citànal ocsà includa l'ínsula da Cézembre, xhud dal costa da França. La teritoria del Regipäts extenda ainciün el vestuc'h super la teritoria del landeu es dal apa. Aceasta teritoria isch sacreu es unviolaval. Ça non serà cedada, reduçada eda smesada. Aceasta teritoria isch revindicada, ocupada, es aðministrada par drept da þistoria es nunca serà avandunada.

2.4

Ingen landeux eda ínsulas qe sint formada eda qe apiaradrent in Talossa s'apa territorial, in total eda in pärts, formarha ün pärts irevocaval dal teritoria naziunal.

2.5

El capital del Regipäts isch Abbavilla.

2.6

El glheþ soleu þistoric es naziunal del popul Talossan entieir isch el glheþ Talossan. La Cosa es el Governamaintsch povent façarh proviziun à conductarh lor afaes in tal glheþ come os zesterminadrent. El Glheþ Naziunal serà prostexhat, zefençat es developat par La Comità per l'Útzil del Glheþ, qualsevol isch ün cußeglh priväts, enclin da sieu regleux propreux, eftir el legeu.

2.7

El Drapéu Naziunal da Talossan isch el Bicoloreu þoriçóntal virt es roxh, come adoptat li 2. Marta dallas 1981/ii. El virt representa el Monarc'hà es sieu gövindourità; el roxh representa els popuis es sieu tenatzità. El Bicoloreu fost estarh zesplegat àl enverçù dürant las zuerïas zesclaradas.

2.8

Els armeux da Talossa existarhent in doua formas: els Armeux Minor d'Estat es els Armeux Grült d'Estat. Els Armeux Minor d'Estat sint zepictats sa: "Erxhent el caractréu Cinesch ‘Ben' qi vala ‘enerxhetic' civlaina. Girda la tarc'ha ün anularxhet azür fimbriat or qi ceafa els mocts ‘Regipäts Talossan Kingdom * 26.12.1979 *' or. Per la crüsta ün corona regital propra." Els Armeux Grült d'Estat qomista els Armeux Minor d'Estat cün els sostireirs es baseu sovinds: "Doua Hamiltas Talossaes propras stint pa ün ec'harpa fimbriada àl caps virt es àl baseu roxh qi ceafa la lema ‘Miehen Huone on Hänen Valtakuntansa'". Aint forma dels Armeux da Talossa sà'starh uçat per els pürpösen ucifiais es pätriotici.

2.9

L'Anþem Naziunal da Talossa isch "Chirluscha àl Glheþ." Sieu traduziun Angleasca, "Stand Tall, Talossans," tischa ün statüs equal lexhital. Els lürici es el músiqeu serent zesterminats par el legeu. Las canziuns pätriotici "Tusk" par Fleetwood Mac es "Ein Feierlichgesang"/"Dallas Pätsilor" par Ian von Metairia tischent el statüs orgänic come canziuns pätriotici. El Governamaintsch actarha à promotarh, celebratarh, es preservarh Talossa sè þeritatx musical vandeir.

2.10

La Lema Naziunal da Talossa isch "Miehen Huone on Hänen Valtakuntansa," glheþinada "Ün Vür sè Cámera isch sieu Regipäts."

Artical III: El Regeu

3.1

El Regipäts Talossan isch üna Monarc'hà þereditar constituziunal avetz ün Regeu (eda, schi femeglha, üna Rexheiça) come sieu cäps d'Estat. El Sovind àl Þroneu serà designat Prinç (eda, schi femeglha, Princeßa) da Prospecteu.

3.2

El Regeu isch el cäps sümvolic dal naziun. La naziun democräticmint granta el Regeu es sieu succeßoreux certaes Pevarhen Rexhitais: El drept à zesclararh feschtas naziunais, grantarh tucleux da novilità, façarh el discuors aresc del Þroneu li 26. Zecemvar (eda à altreux temps quand evints aintparstent), à veto'içarh proxhets (eda Prüms Diktats), à emestarh Escriguts da Zißolvaziun es Auþorisaziuns da Zifißiun par la Cosa, à grantarh suplicas es cüflartarh sätsilor, à cunferarh awardeux es decoramaintschen, à apüntarh el Seneschal osprei eleziuns, es à apüntarh Gvoernadeirs da Teritorias pa l'aðviçéu del Seneschal.

3.3

La titla þistoric es uficial del Regeu da Talossa c'è: "__________ (nómina), par els Merþédes da Dïeu, Regeu da Talossa es da toct sieu Reic'hs es Raxhiuns, Regeu da Cézembre, Domnul es Protectadeir Soveran da Pengöpäts es els Nouas Ínsulas Falkland, Zefençadeir del Feitz, Duceu dallas Forziuns Armeschti, Viceregeu da Hoxha es Vicar d'Atatürk, Fundeir dal Naziun Grült da Talossa." La titla, avetz la zignità Rexhital, alcançarha àl Regeu sè succeßoreux. Com'evri, parç qe la naziun eiga sieu existençù à Sieu Maxhestà, Róibeard Pirmalaiset, Regeu da Talossa, la fraça "Fundeir dal Naziun Grült da Talossa" non alcançarha mas aðpertinarha solamint à Sieu Maxhestà Róibeard Pirmalaiset.

3.4

El Þroneu serà secedat àls descendeirs da Sieu Maxhestà, Ian Pirmalaiset, Regeu da Talossa. La Famiglha Rexhital isch nominada El Ca Lupul. Schi el Regeu ingentemp renunçadra eda pierdadra sieu citaxhienità, aceasta renunçaziun eda perdaziun serà txuxhada à impliçitarh sieu resignaziun del Þroneu. Pa el moart, la resignaziun, eda ablaziun del Þroneu d'ingen Regeu, la Corona alcançarha à sieu proxim sovind; mas schi el Regeu non tenadra ün sovind, la Corona alcançarha àl proxim sovind del Regeu previös, eda (schi o ocsà non tenadra ün sovind) àl sovind del Regeu osprei lo, es arüc à Regeu Ian.

Per zesterminarh el Regeu sè sovind, ingen perziun serà parsequitat par sieu cratoiras natürais lexhitimätsilor (siat nascat eda unnascat àl temp del Regeu sè moart) in uorden da lor nataschas (cadascu parsequitat par sieu propreux descendeirs).

3.5

Schi la Corona alcançadra à ingen perziun qi non volt à'cest temp à zevienarh el Regeu, qi non put legalmint estarh el Regeu, qi isch interdictat dal limita da seguit, qi on c'è ün citaxhién da Talossa, eda qi tignova previösmint estat el Regeu es tignova resignat el Þroneu, alcançarha anstada àl proxim perziun in la limita da seguit.

3.6

El Ziu put, par üna resoluziun da doua tierçéux da cadascu Cámera, non enclin d'iens impidamaintsch, interdictarh ingen perziun da sieu pläts in la limita da seguit, es put, par üna resoluziun d'iensa maxhorità d'aint Cámera, non enclin d'iens impidamaintsch, removarh tal interdictaziun es restorniarh el perziun interdictat à sieu pläts.

3.7

In circonstanças peremptorxhas, quand el Regeu isch xhuxhat par üna auþorità medical competint à estarh uncapaval d'executind sieu deveirs, eda schi o isch convictat par el Cort Pü Inalt da Talossa dal unfrið del Legeu Orgänic, da tradaziun, da braibaziun eda d'altras crimas chilsas, la naziun put removarh el Regeu del Þroneu. La Cosa pronunçarha par üna vota da doua tierçéux, avetz l'aproval del Senäts, qe el Regeu serà deposit, es acest pronunçind serà strax utvarpat àl popuis per lor verdict in ün referendüm. Schi üna maxhorità da doua tierçéux dels popuis aßentadrent, el Regeu isch considerat deposat es el seguit paßa eftir Secziun 4, dasupra.

3.8

Da temp à temp, ün Rexhaint (eda ün Cußeglh da Rexhençù, qualsevol isch considerat equival à'iens Rexhaint) put estarh apüntat, qi aðmistrarha el governamaintsch in la nómina del Regeu, es exerciçarha toct pevarhen Orgänicmint es legalmint vestats in el Regeu, salva el pevarh à apüntarh es remplaçarh ün Rexhaint. Ün Regeu qi non tent attainat la vellità da vuidesch anneux, qualsevol vellità isch zesclarat à estarh la maxhorità lexhital del soveran, put viadarh sieu pevarhen rexhitais solamint par ün Rexhaint. Aucün perziun non ün Erteier serà competint à perservarh come Rexhaint eda ün membreu d'iens Cußeglh da Rexhençù.

3.9

El Regeu put, àl veglhità, apüntarh, remplaçarh, es removarh, es put, par sieu Testamaintsch final, apüntarh ün Rexhaint à perservarh durant la minorità da sieu succeßoreu. Durant la minorità del Regeu, el Ziu put, par el legeu, apüntarh ün Rexhaint. El Ziu put, par el legeu, removarh eda remplaçarh ingen Rexhaint apüntat par el Regeu à veglhità, el Regeu non put riapüntarh el mismeu perziun come Rexhaint sanc anteriour consint del Ziu.

3.10

Dürant la minorità del Regeu, schi la Rexhençù estadra vacant per ingen raziun, el Cort Pü Inalt serà ün Cußeglh da Rexhençù.

3.11

Schi pa el moart eda la resignaziun del Regeu non estadra üna perziun indreptat à secedarh àl Þroneu, el Cort Pü Inalt sera ün Cußeglh da Rexhençù txusca l'eleziun d'iens Regeu noveu, es el Ziu put, par üna vota da doua tierçéux in cadascu cámera, electarh ün Regeu, qi secedarha àl Þroneu strax pa la ratificaziun da sieu eleziun par üna maxhorità dels popuis in ün referendüm à estarh holdat per acest pürpös soleu.

3.12

Starp els praxeis prüms da sieu röin, el Regeu selectarha ün Sabor qomsistind da severaisen Guaïrs, cün qi o consultarha quandsevol pouçival over toct facendas d'entità grav àl Regipäts, es qissen deveir sera à profrarh àl Regeu el benefiteu da lor saxheça es aðviçéu individuais es colectïus. El Regeu serà sigür à includarh in acest Sabor els Erteiers cün els sámbands pü lungs es profundeux àl vida þistoric adunchind del Regipäts, in particular acestilor qi sint perziunalmint famiglhaes cün l'inpäts steçéu. Schi, à ingen temp os en txuxhadrent à estarh saxheu eda neceßar d'actarh sa, Guaïrs, actinds soleu eda in concerteu avetz els altreux Guaïrs emestadra püblicmint) ün "Breif àl Regeu" over ingen facenda d'entità grav àl Regipäts. Els Guaïrs perservarha àl plaschair del Regeu. Guaïrs serent indreptats à afixarh els initziais þonorifici "GST" à lor signatürs, per "Guaïr del Sabor Talossan."

Artical IV: L'Eleziun àl Senäts

4.1

El Senäts isch el cußeglh lexhislatïu naziunal es la cámera ota del Ziu, es serà conposuat d'iens Senator electat da cadascu provinçù.

4.2

Las eleziuns per el piervidind d'eschcaes in el Senäts serent holdadas simultanmint avetz las eleziuns xhenerais àl Cosa.

4.3

Cadascu temp qe la Cosa serent zißolvada, serà üna eleziun per viens-tierçéu dels eschcaes totais del Senäts (rondeschti àl númerul itzegral el pü próxim). L'uorden ervürat es exact del rotlamaintsch dals Provinçuns per las eleziuns serà seþata par el legeu es resquirarha üna vota da doua-tierçéux in la Cosa avetz l'approval del Regeu es del Senäts svo àð estarh modificadas.

4.4

Salva come altramint espunat in el Legeu Orgänic, ingen Erteier qi put votarh put estarh electat eda apüntat àl Senäts per ingen province. Aucün Senator, ivenðo electat eda apüntat àl Senäts, put actualmint votarh sieu eschcan txusca o tent estescu ün Erteier pr'iens anneu, eda perservat sex mesen come Secretar d'Estat eda Seneschal, eda reçeitat ün urderi da cnec'htat del Regeu. Aucün perziun put simultanmint tirh pü qe viens eschcan in el Senäts.

4.5

Ün parti political put endorçarh ün candidäts per ingen eschcan vacant del Senäts. In l'evint qe ün voteir specificadra acest parti come sieu çoiçéu per acest eschcan Senätescu es l'eleziun estadra holdada par la Cantzelería, sieu vota serà comptada per el candidäts endorçescu.

4.6

Ingen eleziun Senätsesc qi'st holdada par la Cantzelería serà holdada eftir las proviziuns dal Secziun 6 del Artical VII, conçernind las eleziuns àl Cosa, es el candidäts qe reçaifa ün flost dals votas serà zesclarescu àð estarh el gagneir. In la cauça d'iens tiaziun teschent doua candidätsilor eda pü, l'uficieir executïu dal provinçù selectarha viens d'acestilor candidätsilor à estarh el Senator.

4.7

Salva qe üna provinçù explicadamint requestadra qe la Cantzelería holdadra l'eleziun àl eschcan Senätsesc per aceasta provinçù, la provinçù serà respunsaval à façarh sa, es certifiarha àl Cantzelería qe la resultà represanta la volontà dels popuis.

4.8

Schi ün voteir restornia pü qe viensa vota, la prüma isch comptada es las altras sint ignoradas.

4.9

Quand la Ligna-Moart d'Eleziun tent paßat, ün cuint final dals votas isch püblicmint anonçat. Ingen votas qe arivent osprei dal Ligna-Moart, ainda qe estevent postadas avant dal Ligna-Moart, sint defündiadas.

4.10

Schi ün Senator voidadra sieu eschcan avant del fim dal stancea, l'executïu dal provinçù apüntarha ün Senator à perservarh txusca la proxima Eleziun Xheneral eda la proxima eleziun provincial in aceasta provinçù, qetevri isch pü bentopt, à'cest temp les popuis dal provinçù electarhent ün Senator per perservarh la rumanta dal stancea. Schi l'executïu provincial failadra à apüntarh ün Senator da din üna quinteschina dal vacançù, el Regeu eda sieu Cunstaval apüntarha el Senator.

4.11

Senators povent estarh removats d'óifisch par el Cort Pü Inalt, per actività criminal eda par mis-, mal-, eda non-façamaintsch.

4.12

El Senäts put impüstarh ingen da sieu membreux dal Cámera cün üna vota da doua-tierçéux. Osprei l'impüstamaintsch, üna vota tent àð estarh holdada da din üna quinteschina per la duraziun d'iensa quinteschaina avetz l'ißû da difunxha par üna maxhorità simpil dels voteirs partiçipinds. Schi la Provinçù vota in el dezicatíu per la difunxha, el Senator pierdarha sieu eschcan strax àl fermaziun del sondatx es l'aperçüt per ün noveu Senator in Artical IV, Secziun 10 del Legeu Orgänic serà invocat. Schi la Provinçù vota contra la difunxha, las cuntzinas d'impüstamaintsch tombarhent. Osprei üna difunxha failada, el Senator fixhidat non put estarh triescu 'n altreu fäts per l'ufeinça misma, eftir Artical XIX, Secziun 7. El Senator formar non isch cleþescu da cuntestarh ün óifisch in eleziuns del fütür quand qe el Senator formar mamtenença sieu citaxhienità.

Artical V: La Cunpoçaziun del Senäts

5.1

Hi serà viens Senator da cadascu Provinçù.

5.2

Aucün Senator serà txaimais resquirat à voidarh sieu eschcan dürant sieu stancea da funziun, dü à'iens chinxh in las qualificaziuns da Senators.

5.3

El Regeu non serà, sub ingen circonstanças, electaval à estarh electat eda apüntat à'iens eschcan in el Senäts, es non serà txamais permitat à entrarh el Senäts, salva qe o isch citat à testificarh in üna cumiziun Senatorial.

5.4

(renonçescu par amendamaintsch)

5.5

Ün Senator voida sieu eschcan schi faila à votarh in doua Clarks cunsecutïus, eda schi resigna d'óifisch, pierda sieu citaxhienità eda moara.

5.6

El Senäts tischa pevarhen equais cün la Cosa in respectù da toct legeux propoçats, salva qe:

  • el proxhets þaurinds revenüns eda erxhents non urixhinarhent in el Senäts:
  • el Governamaintsch resquirarha confiençù dal Cosa solamint, à remáinarh in óifisch.

In l'evint qe el Senäts doua fäts rexhectadra ün proxhet þaurind revenüns eda erxhents, el Regeu put raßemblarh ün siegind xhointeu d'embù cámeras del Ziu qi votarha över el proxhet come viens corputz. In votind in el siegind xhointeu cadascu membreu dal Ziu votarha solamint viens fäts. El proxhet serà validat in el siegind xhointeu schi reçeitadra el support d'iensa maxhorità dels membreux del Ziu. Schi las votas sint equais, el proxhets non serà validat. Schi el proxhet þaurind revenüns eda erxhents non isch validat in el siegind xhointeu, la Cosa serà zißolvat par el Regeu es ischà a'iensa eleziun xheneral. Proxhets per l'inziziun eda þauraziun da fineux eda altras peinaltaes d'erxhent, eda per el demandeu eda gnotzeu eda þauraziun da fias per licençuns eda serviçuns, non fossent estarh interpretats à þaurarh revenüns eda erxhents.

5.7

El Senäts put oscà creatarh cumiziuns Senatoriais eftir sfätsilor qe serent zesfinats par el legeu.

5.8

El Senäts, osprei cadascu eleziun xheneral d'iens Senator, çoiçarhent viens da sieu membreux à estarh el Presedint del Senäts, qi serà nominat el Mençéi; es cudiens qe l'óifisch del Mençéi zevient vacant el Senäts çoiçarha ün altreu Senator à estarh el Mençéi. El Mençéi ceßarha à perservarh in acest óifisch schi ceßadra à estarh ün Senator. El Mençéi, eda in el gleþ Angleasca the Lord President, put estarh removat d'óifisch par üna vota del Senäts, eda put resignarh sieu óifisch eda eschcan par profrind sieu resignaziun àl Regeu, eda par zesclaraziun püblíc. The Mençéi shall cease to hold office if he ceases to be a senator. The Mençéi may be removed from office by a vote of the Senäts, or he may resign his office or seat by writing addressed to the King, or by public declaration.

5.9

Avant eda dürant ingen ausinçù del Mençéi, el Senäts put çoiçarh ün Senator à rompliarh els deveirs del Mençéi dürant aceasta ausinçù.

5.10

Terpelaziuns qe ariçent in el Senäts serent zesterminadas par üna maxhorità da votas, es cadascu Senator tischa viensa vota. El Mençéi in toct cauças serà indreptat à votarh; es quand las votas sint equais la terpelaziun non serà validada.

5.11

Secziun 10 aßuma la prümità sür proxhets qe resquirent doua teirçéux del Senäts à votarh, come amendamaintschen àl Legeu Orgänic, cün l'exeiziun da:

  • proxhets qe cambient secziuns d'articals över el Senäts
  • proxhets qe cambient secziuns del artical "Amendamaintschen àl Legeu Orgänic"
  • proxhets qe cambient secziuns del artical "Subziviçaziuns Teritoriais"
  • proxhets qe forment provinçuns nouas eda qe cambient el numeral da provinçuns ingenvej, qualsevol imrè resquirent doua tierçéux del Senäts.

Artical VI: Els Partis Politicais

6.1

El Pártis Politicais povent operatarh eftir regleux da lor propras zesegnas. Cadascu parti fost ocsà tirh àls principais apropriätsilor enactats in acest Legeu Orgänic.

6.2

Solamint pártis politicais "enrexhistrats" povent becomarh eschcaes in la Cosa. Pártis qualsevol gagnent votas mas non sint enrexhistrats non povent preindarh lor eschcaes in la Cosa txusca enrexhistrent. Ün parti put enrexhistrarh ingentemp cün el Secretar d'Estat come parsequita: Prüm, el parti fost tirh à mhíus viens membreu designat sieu "Duceu." Secund, el Duceu fost asigürarh el Secretar d'Estat cün ün stätsmint da 50 mocts (eda mhíus) över las tocas es tascaragnas xhenerais del parti. Tierçéu, el Secretar d'Estat put requestarh da toct pártis üna fia, à estarh setada, à coverarh la costa dal eleziun. Aceasta fia serà standardiçat per toct pártis.

Artical VII: L'Eleziun àl Cosa

7.1

La Cosa isch l'aßemblatx lexhislatïu naziunal es isch electat par vota popular es üniversal par toct Erteiers adults (perziuns qi tiennent 14 anneux eda phü).

7.2

La Cosa serà el soleu organ electat par el total dal naziun. Serà electat par scrütì üniversal osprei cadascu zißolvaziun.

7.3

Toct i eleziuns àl Cosa serent holdadas dürant ün pieriot qe comença sür la ziua quinteschlaiset del mes calendrieresc qe parsequita la zißolvaziun dal Cosa anterior, txusca 7:30 d'osprei sür la ziua prüma del mes acterneu. La ziua prüma d'acest pieriot (la quinteschlaiset) isch nominada la "Ziua da Scrütì" es la ziua final isch nominada la "Ligna-Moart d'Eleziun."

7.4

Dürant el pieriot d'eleziun zesfinat in Secziun 3, el Secretar d'Estat, in cadascu particular, holdarha l'eleziun eftir els legeux d'eleziun à tal vïa qe a) zona à cadascu Erteier l'uportunità da zonarh üna vota per el parti da sieu çoiçéu, es b) non ziscriminata contra ingen parti eda individual in la coleziun eda el comptind dals votas. In l'ausinçù d'iens legeu corentic d'eleziun, el Secretar d'Estat holdarha l'eleziun eftir els regleux sub qualsevol l'eleziun xheneral pü recent esteva holdada.

7.5

El Secretar d'Estat fost zivulgarh el procendançeu exact par qualsevol atquescharha Secziun 4, non míus qe tordesch ziuas avant la Ziua da Scrütì.

7.6

Las votas per la Cosa povent estarh zonadas eda püblicmint eda privätsmint. Las votas qe sint zonadas privätsmint serent zonadas à es solamint avalaval à'iens Comità Electoral, qi qomsista el Secretar d'Estat es els tres Cadins del Cort Pü Inalt. Schi ingen Cadì estadra unavalaval à perservarh sür aceasta Comità, el Regeu apüntarha Edilicieu d'iens cort subordinäts à remplaçarh acest Cadì, mas schi aucün Edilicieu estadra avalaval, la Comità perservarh come costituat altramint. La revelaziun dals cuntenonças àð ingen perziun d'alter par ingen membreu dal Comità serà ün praxel criminal, puniaval come zesterminat per legeu. Els membreux d'aceasta Comità Electoral independentmint cunfirmarhent la compta final es cuntì certifiarhent l'eleziun.

7.7

Schi ün voteir restornia pü qe viensa vota, la prüma isch comptada es las altras sint ignoradas.

7.8

Quand la Ligna-Moart d'Eleziun tent paßat, ün cuint final dals votas isch püblicmint anonçat. Ingen votas qe arivent osprei dal Ligna-Moart, ainda qe estevent postadas avant dal Ligna-Moart, sint defündiadas.

7.9

In la cauça d'eschcaes vacants teschent eleziuns, el Secretar d'Estat avisaivarha el Regeu es el Duceu del parti qe tignova l'eschcan vacant. El Regeu apüntarha ün remplaçind à cadascu vacançù. Schi l'eschcan apoarteva a'iens parti cün ün Duceu funziunind, el Regeu fost apüntarh com'iens remplaçind el perziun designat par el Duceu d'acest parti. Schi non isch ün Duceu funziunind d'acest parti, eda schi la Duceu refuçadra à designarh ün remplaçind, el Regeu apüntarha el remplaçind eftir sieu propreu dischtept miglhor.

Artical VIII: La Cunpoçaziun dal Cosa

8.1

La Cosa isch conposuada da 200 eschcaes, ziviçats starp els pártis politicais basat pa las resultaes dal Eleziun Xheneral.

8.2

Basat pa el cuint final dals votas, el Secretar d'Estat calcülarha la ziviçaziun dels eschcaes starp els pártis. Cadascu parti reçeitarha ün parchintatx dels eschcaes sa equal qe pouçival à sieu parchintatx dal vota popular.

Cadascu parti reçeitarha ün númerul itzegral d'eschcaes in el cuint final. In l'evint qe ün singul eschcan isch ziviçat starp doua eda pü pártis, el parti cün el númerul pü chilseu serà uçat. Es in cauça d'iens empäts, doua diceux à deþu faças serent uçats à zesterminarh ün singul tischeir per el eschcan ziviçat, cün escasenças proportzen àl parchintatx dal vota reçeitat.

El Secretar d'Estat impiegarha qetevri fórmulas es calcülaziuns maþematici in la ziviçaziun d'eschcaes, qe miglhor reflectarha las intenziuns d'acest Praxel. El Cort Pü Inalt serà el cadì final in cauça da zisputas maþematici.

8.3

Eschcaes gagnats par cadascu parti serent ziviçats par acest parti starp sieu propreux membreux es sostireirs come ça txuxha fit, avetz la stipulaziun qe cadascu Membreu dal Cosa put holdarh non pü qe treinçe eschcaes.

8.4

Cadascu perziun holdind viens eda pü eschcan isch ün represantanteu cogneçat com’iens “Membreu dal Cosa” (MC).

8.5

Cadascu MC represantarha, per pürpösen maravetxeschti, ün "üstran" xheografic particular. El procedançeu exact serà zesterminat par el legeu.

8.6

Salva qe altramint espunat per legeu, ingenviens qi'st electaval à votarh in Talossa isch electaval à holdarh ingen posiziun del governamaitsch, includind Membreu dal Cosa. Masmint, ni ün Regeu röinind, ni sieu Cunsort, ni ün Rexhaint dürant sieu rexhençù holdarha ingen eschcaes, eda in la Cosa eda in el Senäts, ni ingen Senator holdarha ingen eschcaes in la Cosa. Mas schi ün membreu del Ziu isch apüntat Rexhaint, es non chera à resignarh da sieu eschcaes, ün remplaçind tempurar serà apüntat qi ocuparha el Rexhaint s'eschcaes txusca o isch non pü el Rexhaint eda sieu stancea d'ocupaziun d'acestilor eschcaes expira. La meþoda d'apüntind el holdeir tempurar del Rexhaint s'eshcaes serà specificada in legeu.

Artical IX: El Secretar d'Estat, la Luploira, es el Clark

9.1

El Seneschal apüntarha ün Secretar d'Estat a'iensa stancea undefinì. O put estarh removat es remplaçat par el legeu. El Secretar d'Estat superviçarha es organiçarha els asunts lexhislatïus del Ziu. Façarha-t-o acest par aðmistrind ün tagoror püblíc per el control/ispitschaziun da proposiziuns lexhislatïus avant zeviennent proxhets, "La Luploira" es par cunagarind es püblichind el xhurnal lexhislatïu mesesc, "el Clark." O put zelegarh ün altreu Erteier à actarh come Secretar d'Estat Distain, qi executarha els pevarhen es els deveirs del Secretar s'óifisch, quand qe el Secretar isch unavalaval eda uncapaval d'actarh sa. Acest perziun serà apüntat es firat par el Secretar à veglhità.

9.2

Ingen Membreu dal Cosa, eda Senator, eda el Regeu, tischa el drept à zonarh proposiziuns es proxhets àl Secretar d'Estat per cunsideraziun del Ziu eftir els procedançeux specificats in acest article.

9.3

Salva qe espunat in Artical IX: Secziun 7, ün proxhet non c'è electaval à estarh votat över par el Ziu es non put estarh püblicat in el Clark salva qe c'esteva zonat à "La Luploira" com'iens proposiziun lexhislatïu. Es salva qe espunat in Article IX, Secziun 8, solamint proposiziuns lexhislatïus qe sint in "La Luploira" es qe tienent estescu là per à mhíus bisquinc ziuas povent zevienarh electavais per püblichind in "el Clark" come proxhets. Proposiziuns lexhislatïus qe sint non pü in "La Luploira" non povent zevienarh proxhets.

9.4

El Secretar d'Estat isch sub aucün obrigaziun à creatarh adnalas parmanints da proposiziuns lexhislatïus in "La Luploira." El Secretar d'Estat removarha proposiziuns lexhislatïus da "La Luploira" àl requesta del auþor. Schi üna proposiziun lexhislatïu tent remainada in "La Luploira" per pü qe 59 ziuas, el Secretar d'Estat put removarh-en.

9.5

Üna proposiziun lexhislatïu isch zonada àl Secretar d'Estat per püblichind in "La Luploira." Üna proposiziun lexhislatïu zonada com'acest fost estarh parsequitada par els mocts "Uréu q'estadra sa" es la nómina del auþor es el titreu in qi el auþor isch profrind la proposiziun. El Ziu put regularh el vej in qi auþors identifichent lor capacità. üna proposiziun lexhislatïu put estarh zonada par cumpatreux mutipais, mas lexhislateir qissen nómina isch listada prüma osprey els mocts "Uréu q'estadra sa" isch considerada el auþor dal proposiziun. El Secretar d'Estat put refúçarh à aceptarh proposiziuns lexhislatïus qe non sint taipadas clarmint eda sür üna maschina à scríuarh eda sür ün blendeir dels mocts.

9.6

Osprei sieu proposiziun lexhislatïu tent paßada bisquinc ziuas in "La Luploira," el auþor put zonarh-en, cün eda sanc modificaziun eda amendamaintsch, com'iens proxhet àl Secretar d'Estat eftir els procedançeux specificats in Artical IX: Secziuns 8—12. El Secretar d'Estat put, com'evri, refúçarh à aceptarh schi o staxa qe el proxhet isch sa substançalmint underschidlec'h da sieu forma urixhinal com'iensa proposiziun qe ça costitua üna proposiziun substançalmint underschidlec'h. Pa tal ün staxind, el proxhet isch autumätsmint restorniat àl "Luploira."

9.7

À sieu ziscreßiun, el Senschal tischa el drept à arac'harh ingen proposiziun lexhislatïu dal "Luploira" es instrucatarh el Secretar d'Estat à tarschnarh-en com'iens proxhet zonat propramint. El Seneschal sè Prüms Diktats sint tolonéux da toct proviziuns relatind à proposiziuns lexhislatïus es "La Luploira."

9.8

Per el prüm Clark à estarh püblicat osprei d'iensa Ligna-Moart d'Eleziun come zesfinada in Artical VII: Secziun 3, solamint proposiziuns lexhislatïu qe sint in "La Luploira" es tienent estada là per à mhíus simca ziuas povent zevienarh elactavais per püblicaziun in "el Clark" come proxhets.

9.9

Proxhets serà zonats avant la vaintsch-pirmalaiset ziua del mes, àl Secretar d'Estat per cunsideraziun par el Ziu. Proxhets reçeitats osprei la vaintsch-pirmalaiset ziua del mes serà püblicats in el proxim Clark eda postponats per viens Clark, àl Secretar d'Estat sè ziscreßiun.

9.10

Ün proxhet put estarh par en zonind àl Secretar d'Estat. Ün proxhet zonat com'acest fost estarh parsequitat par els mocts "Uréu q'estadra sa" es la nómina del(s) auþor(s) es sieu/lor parti es provinçù-matra. El Secretar d'Estat put refúçarh à aceptarh proposiziuns lexhislatïus qe non sint taipadas clarmint eda sür üna maschina à scríuarh eda sür ün blendeir dels mocts.

9.11

Schi ingen proxhet quaira à amendarh, cambiarh, eda renonçarh ingen Artical del Legeu Orgänic eda d'ingen Legeu, el proxhet fost specificarh exactamint el(s) Legeu(x) eda l'Artical (eda els Articais), qualsevol ça quaira à amendarh, cambiarh, eda renonçarh. El Secretar d'Estat put refúçarh à aceptarh proxhets qe non atqueschent aceasta proviziun.

9.12

Toct proxhets reçeitats par el Secretar d'Estat dürant viens mes del calendriereu serent cunagarats ainciün ün xhurnal lexhislatïu püblicat, à estarh nominat "El Clark." El Clark serà cunagarat anteriour àl prüma ziua del mes parsequitind, es serà püblicat aceasta ziua.

9.13

Tonaton Secziuns 2 es 5 d'acest Artical, el Ziu put façarh legeux regulinds el númerul da proxhets qe ün Membreu dal Cosa eda ün Senator put zonarh per viens Clark sanc el fost à amendarh el Legeu Orgänic.

Artical X: El Validaziun dal Lexhislaziun

10.1

El Ziu isch el organ soleu qi isch auþorisat à considerarh es enactarh lexhislaziun qi'st fostal partù l'entieir naziun. El Ziu isch conposuat del Regeu, el Senäts, es la Cosa.

10.2

Els asunts del Ziu sint superviçats par el Secretar d'Estat. Àl schtarteu da cadascu mes el Secretar d'Estat façarha üna copia del Clark pü recent avalaval à toct dels Membreux dal Cosa (MCs) es Senators. Cadascu MC es Senator votarha över cadascu proxhet in cadascu Clark (par post, telefiun, eda zeviçù electronic), es MCs es Senators tischent txusca el fim dels asunts sür la vaintsch-pirmalaiset ziua del mes del calendriereu à zonarh lor votas àl Secretar d'Estat.

10.3

Ün MC es ün Senator fost votarh "per" (a'iens proxhet qe aprova), "contra" (a'iens proxhet qe nalaprova), eda "austanéu" (pr'iensa austanaziun) över cadascu proxhet. Ün MC eda Senator sè votas fost estarh zonadas txüstavint la ligna-moart per estarh valáiveis.

10.4

Osprei el fim dels asunts del Ziu, el Secretar anonçarha las resultaes dals votas àl stampa pronto. El proxim Clark püblicarha ün recordeu da qi voteva per cadascu proxhet, es qualsevois proxhets validevent eda failevent, es par qet marxhen.

10.5

Salva dove altramint espunat in acest Legeu Orgänic ingen proxhet qe reçeita pü votas da "per" qe votas da "contra" in la Cosa es el Senäts isch considerat à tirh estescu adoptat par el Ziu. Ingen altreux proxhets sint considerats à tirh estescu rexhectats. Ingen proxhet adoptat par el Ziu isch apraviat dret àl Regeu per sieu aðcjeschaziun.

10.6

Cadascu proxhet qe tent estescu validat par el Ziu, avant zevient-ça ün legeu, serà presentat àl Regeu. El Regeu put signarh el Proxhet, es in aceasta cauça zevenarha-ça ün legeu strax; eda o put vetoïçarh el Proxhet, es in aceasta cauça serà restorniat, avetz sieu auxheziuns, àl Ziu, qualsevol procedarha à ricunsiderarh-en in el proxim Clark. Schi el Regeu ni signa ni vetoïça ün Proxhet avant la ziua final del mes in qi esteva validat par el Ziu, qualsevol procedarha à ricunsiderarh-en in el proxim Clark. Schi, osprei ricunsideraziun, doua tierçéux dal Cosa agreadra à validarh el proxhet, avetz l'aproval del Senäts, eda el pärts del proxhet à qualsevol el Regeu auxhecta, zevenarha-ça ün legeu zespitzi l'auxheziun del Regeu.

10.7

(Renonçada par amendamaintsch)

10.8

El Ziu isch tradicat da validind dels legeux ex post facto es dels Proxhets da Tantadità, eda da cuncludind capitulaziuns militaes.

Artical XI: El Seneschal

11.1

El cäps del Governamaintsch, eda Prüm Ministreu, serà nominescu, es isch in acest Legeu Orgänic satüra come, el Seneschal. Ingen Erteier isch electaval à estarh Seneschal; masmint, el Regeu da Talossa put txamais estarh Seneschal.

11.2

El Regeu apünta el Seneschal. Schi ün singul parti ocupa üna maxhorità dels eschcaes in la Cosa, el Regeu çoiçarha come Seneschal qetsevol individual serà designat par acest parti. Schi aucün parti tent üna maxhorità, el Regeu apüntarha ün Seneschal osprei consultind els duceux dels pártis cün el bupt da trovarh ün Seneschal qi put estarh victuat in acternas Votas da Confiençù par üna maxhorità dal Cosa. El Regeu téu àð apüntarh ün Seneschal eda anonçarh la continuaziun del pertract in l’óifisch da din viens mes del fim dal eleziuns, eda, schi osprei viens mes aucün candidäts povadra estarh apüntescu avetz el suport d'iensa maxhorità dal Cosa, zißolvarh la Cosa osprei el Clark prüm es clamarh per eleziuns nouas.

11.3

El Seneschal serà indetxerat par recitind l'Eida dal Óifisch þistoric in el Glheþ Talossan, schi pouçival in la presençù d'iensa copia del glhibreu þistoric, La Tariglha dels Glheþen. Levitarha sieu deschterà es recitarha l'Eida verbalmint in la presençù del Regeu eda ün membreu del Cort Pü Inalt, eda in perziun eda över la telefiun. In pläts da recitind l'Eida entieir o put simplamint affirmarh par el moct "üc" sieu intenziun à tirh à sieu stanceas. L'Eida dal Óifisch þistoric parsequita:

"Eu afirm, solenâmînt, që eu, [nôminâ], cün fidálità, rompliarhéu l'ôifisch da Sieu Maxhestà së Seneschál del Regipäts Talossán, és zefençarhéu, àl miglhôr da v'aválità, la sigürità del Estat Talossán. ¡Så viva el Regeu!"

{"Eu afirm, solenamint, qe éu, [nómina], cün fidalità, rompliarhéu l'óifisch da Sieu Maxhestà sè Seneschal del Regipäts Talossan, es zefençarhéu, àl miglhor da v'avalità, la sigürità del Estat Talossan. ¡Sa viva el Regeu!"}

11.4

El Seneschal tent dels deveirs d'Estat. O put cunseglharh el Regeu à zißolvarh la Cosa es à apüntarh es removarh membreux del Cußeglh. Sieu aðviçéu àl Regeu över acestilor facendas non put estarh refuçat. El Seneschal put emestarh Discuorsen àl Naziun in forma scriut, zesclararh zuerïa txusca l'aproval dal Cosa, scríuarh traþitaes txusca l'aproval dal Cosa, coitarh el Ziu sè consideraziun da lexhislaziun, es emestarh els Prüms Diktats.

11.5

Els Prüms Diktats (PDs) sint zesclaraziuns püblici qi afectent el governamaintsch sè politici es tienent la forziun d'iens legeu. Os sint institutats pa lor cuntrasignatür par el Regeu, funziunent come legeux per toct pürpösen, es povent estarh renonçats par üna vota dal maxhorità dal Cosa. Schi ün Prüm Diktat isch vetoïçat par el Regeu, la Cosa put introduçarh el text del PD com'iens proxhet regular es, schi reçeita-ça doua tierçéux dal vota, zevient-ça ün legeu zespitzi el Regeu s'auxheziuns. Ün PD txamais put estarh uçat à amendarh el Legeu Orgänic. PDs serent püblicats àl pü frü uportunità pouçival in el Clark.

11.6

Schi 'n petiziun bacada par dels membreux dal Cosa qi tiennent pü qe zemi dels eschcaes dal Cosa isch presentada àl Corona, instrucatind el Regeu à remplaçarh el Seneschal, el Regeu agrearha àl petiziun, es remplçarha el Seneschal cün ingen perziun specific qi'st nominescu in la petiziun, eda, sanc ingen recomendaziun specific pr'iens succeßoreu, cün ingen perziun qi la Corona crea inperarha la confiençù dal Cosa.

Artical XII: El Governamaintsch (Cußeglh)

12.1

El Regeu apünta es fira membreux del Governamaintsch (Cußeglh), es lor subordinätsilor, pa l'aðviçéu del Seneschal. El Governamaintsch qomsista el Seneschal, el Distain, el Ministreu dels Afaes Utphätseschti, el Ministreu da Zefençù, Ministreu d'Inmigraziun, es Ministreu da Stuff. Altras ministries variösen povent ocsà estarh apüntadas come el Seneschal txuxha d'estarh cüfneval.

12.2

Els Ministreux del Cußeglh sint respunçivais àl Seneschal, qi os cunseglhent es da qi reçeitent zireziun, es exerçicent pevarhen d'estat cün sieu consint.

12.3

El Ministreu dels Afaes Utphätseschti controlarha da toct corespunsençù uficial teschent el Regipäts es pevarhen utphätseschti.

12.4

El Ministreu da Zefençù controlarha dals forziuns armeschti es morais del Regipäts dürant els temps da päx es dürant els temps da zuerïa zesclarada. Dürant els pieriots queis, o serà satüra come el "Ministreu da Zuerïa."

12.5

El Ministreu d'Inmigraziun superviçarha l'inmigraziun da citaxhiens noveux ainciün Talossa, in cußeglhença cün el Cort Pü Inalt.

12.6

El Ministreu da Stuff prepararha, àl txal dal Cosa, del Seneschal, eda pa sieu propreu iniceatïu, texts informatíus över el Regipäts Talossan.

12.7

Piusutra acestilor sfätsilor, deveirs da Ministreux serent setats par tradiziun es coitaziun.

12.8

El Regeu apüntarha ün membreu del Governamaintsch à estarh Distain sür l'aðviçéu del Seneschal. El Distain actarha in el pläts del Senescahl in l'evint qe quell sè moart, resignaziun, ausinçù, eda invalourità, txusca ün Seneschal noveu estadra apüntescu. El Ziu put seþarh par legeu els procedançeux à zesterminarh l'ausinçù eda l'invalourità del Seneschal.

12.9

El Regeu apüntarha ün Membreu dal Cosa à perservarh come el Túischac'h, pa l'aðviçéu del Seneschal per la stancea arivind. El Túischac'h presidarha, zirectarha es reglarha à Cosas Vivinds in üna moda unpartizán. O isch considerat el þonoresc Presedint dal Cosa es serà pretziçat toct vanaraziun dü quand perservind com'acest.

Artical XIII: La Zuraziun dal Cosa es del Governamaintsch

13.1

La zuraziun dal Cosa. La Cosa cunventa doua seifetziuas osprei las eleziuns xhenerais, sür la prüma ziua del mes, per coíncidarh cün la püblicaziun del prüm Clark. Sieu stancea isch abúec'ht sex mesen, cadascu mes coíncidind cün ün Clark. Com'evri, el Seneschal put insertarh teschent ingen doua Clarks, eda osprei el sexlaiset Clark, ün "mes da spaßetxada" in qi aucün Clark isch püblicat es aucüns asunts dal Cosa eda del Senäts sint conductats. Non pü qe viens "mes da spaßetxada" put estarh zesclarat dürant ingen stancea d'óifisch. Dürant sieu dirnalaiset mes el Regeu emestarha ün Escrigut da Zißolvaziun terminind sieu stancea. Àl temp qe la Cosa isch zißolvada, toct sieu Membreux resignarha, mas ingen Membreux qi tienent posiziuns in el Governamaintsch povent remáinarh in acestilor posiziuns txusca las resultaes dal eleziun sint resolvadas.

13.2

Auþorisaziuns da Zifißiun (exeiziun àl secziun previös). À ingen temp osprei l'eleziuns, mas avant el prüm Clark dal Cosa noua tent estescu püblicat, el Regeu put emestarh üna Auþorisaziun da Zifißiun pa l'aðviçéu del Seneschal ívärts. Tal üna Au‏þorisaziun ani‏þila el publicaziun del prüm Clark dal Cosa noua es permita el Seneschal viens mes pü in qi à formarh ün governamaintsch eda prepararh sieu governamaintsch sè plan lexhislatïu. Schi üna Au‏þorisaziun da Zifißiun isch emestada, el governamaintsch ívärts pierda viens mes da sieu stancea da sex mesen, es put solamint emestarh es votarh pa ün maximum da simca Clarks avant eleziuns nouas sint holdadas.

13.3

Zißolvaziun frü dal Cosa. El Regeu put emestarh Escriguts da Zißolvaziun per zißolvarh la Cosa avant sieu stancea tent expirada. El Seneschal put apialarh per tal Escrigut da Zißolvaziun, es schi l'apialaziun estadra presentada cün la bacaziun explicada dels membreux dal Cosa qi represantent üna maxhorità dels eschcaes là, el Regeu zißolvarha la Cosa efectíu strax eda, schi la Cosa estadra in seßiun, sur sieu spaßetxada próxima. Schi l'apialaziun manc'hadra tal exprimaziun explicada dal bacaziun d'iensa maxhorità dal Cosa, el Regeu non actarha sür l'apialaziun pr'iens pieriot da tres ziuas osprei sieu reçeitaziun, es à'cest temp actarha sür l'apialaziun solamint schi la Corona non tent estescu presentada düt acest temp üna petiziun, bacada per dels membreux dal Cosa qi represantent pü qe zemi dels eschcaes là, urind qe la Cosa non estadra zißolvada.

13.4

Zuraziun del Governamaintsch. Membreux del Governamaintsch preindent l'óifisch quand relaschats par el Regeu. Acestilor apüntamaintschen es remandaziuns sint reguleschti qualsepläts d'alter in acest Legeu Orgänic.

13.5

Vota da Confiençù. El Clark fost ceafarh, in cadascu ediziun, üna Vota da Confiençù. Aceasta parsequita: "¿Volt-tu qe el governamaintsch corentic continuadra in sieu stancea d'óifisch?" Cadascu MC fost respúnsarh aceasta fraga in sieu scrütì del Clark in cadascu mes, eda avetz üna vota d' "üc" eda da "non." Schi àl fim da cadascu mes la vota da "non" supernumera la vota d' "üc," el Regeu zißolvarha la Cosa es zesclararha eleziuns nouas.

Artical XIV: La Cosa Vivind

14.1

La Cosa put holdarh Cosas Vivinds (síanças faç'à-faça dal Cosa) par el legeu. À façarh com'acest, ün proxhet fost estarh presentat àl Cosa nominind el mes specific in qi l'evint paßarha, es estarh validat in la Cosa par üna vota da doua tierçéux.

14.2

El däts exact es la locaziun dal Cosa Vivind serent seþeschti par el Seneschal osprei cußeglhença avetz toct partias relevints. Toct membreux fossent reçeitarh aviß doua seifetziuas avant el däts dal Cosa Vivind, es ün atentat þonest fost estarh façat avant à zesterminarh ün däts per la síança qe sa muiteux MCs qe pouçival povent attendarh.

14.3

El Seneschal put, schi els evints en aintparsent, emestarh ün PD auþorisind üna Cosa Vivind in el mes parsequitind del calendriereu. Tal ün PD put estarh vetoïçat (in adiziun àls façiuns normais) par ün protest formal àl Secretar d'Estat par Membreux dal Cosa compriçinds à mhíus viens tierçéu del númerul d'eschcaes electats in el Cosa. Quand seþind el däts dal Cosa Vivind in acest vej, el Seneschal fost tirh àls cundiziuns in la Secziun precedind.

14.4

Membreux qi non put attendarh non serent negates el drept da votarh över acest mes sè Clark. Os povent envoxhiarh sieu votas àl Secretar d'Estat in ingen vej pouçival, svo àð as povent estarh anonçadas àl Cosa Vivind. Ün membreu put, in forma scriut, zelegarh sieu auþorità da votarh (momaintschamint aðsignarh sieu eschcaes) a'iens altreu perziun qi put attendarh la Cosa Vivind, mas aucün individual put tirh pü qe treinçe eschcaes, comptind es eschcaes da procüra es eschcaes aðsignats parmanintmint, per els pürpösen dal Cosa Vivind. El Ziu put espunarh par el legeu per las resquiraziuns d'iens númerul competind, es per cüratüra par telefiun, conferençia videoeasca, eda altreux vejs zisparats.

14.5

Votas presentada àl Secretar d'Estat osprei la Cosa Vivind non serent comptadas in el cuint final. El cuint final dals votas över toct proxhets isch preindat àl fim dal Cosa Vivind. Acest artical aßuma la prümità sür ingen altra proviziun àl cuntrar.

14.6

Proxhets eda amendmaintschen noveux, non povent estarh presentats àl Cosa Vivind. Aucün proxhet non püblicat in el Clark put estarh debatat. Clarks serent püblicats eftir s'chedüle com'usual.

14.7

Senators serent permitats à partiçiparh in zebätsilor dal Cosa Vivind sür els mismeux fundamaintschen dels MCs, mas non povent zelegarh eda exerciçarh votas da procüra. Dürant el mes d'iensa Cosa Vivind, el Senäts votarha dimpersè (come specificat in Secziun 2 d'Artical IX), salva qe Senators fossent zonarh sieu votas àl Secretar d'Estat osprei el temp del cuint final specificat in Secziun 5, dasupra.

Artical XV: Els Amendamaintschen àl Legeu Orgänic

15.1

Ün amendamaintsch àl Legeu Orgänic put estarh façat par üna proclamaziun par el Regeu quand sa auþorisat par:

  • üna vota da doua tierçéux in embù cámeras del Ziu, es
  • l'approval d'iensa maxhorità dels voteirs qi participant in ün referendüm sür la fraga del amendamaintsch non pü schpeit qe l'eleziun xheneral qi'st s'chedülada parsequitind l'approval del Ziu.

Chinxhen proposats à'cest Legeu Orgänic qe afecta represantaziun d'iensa provinçù in el Senäts, eda dal teritoria eda dal soveranità equal d'iensa provinçù, serent solamint validates avetz l'aproval d'iensa maxhorità dels voteirs partiçipinds in aceasta provinçù.

15.2

Las Pactas dels Drepts es dals Livertaes, estind sacras es neceßaes àl zefençù d'ár società liverada, sint proviziuns cunvaladas d'acest Legeu Orgänic. As povent solamint estarh amendadas schi el referendüm resquirat par Secziun 1 isch validat avetz üna maxhorità da doua tierçéux dels voteirs qi partiçipent in el referendüm.

Artical XVI: Els Corts

16.1

El pevarh xhüdesch da Talossa serà vestat in viens Cort Pü Inalt, in el glheþ Angleasca the Uppermost Cort, es in tais corts inferiors qe la Cosa da temp à temp establischadra. Els Cadins es del Cort Pü Inalt es els cadins dels corts inferiors, serent electats in accordançéu avetz l'Artical XVI, Secziun 4, es tischent sieu óifischen per vida (eda txusca resignaziun), es povent solamint estarh removats par üna vota da doua tierçéux in la Cosa cün l'aproval del Regeu es del Senäts.

16.2

El Cort Pü Inalt qomsistarha tres Cadins. Els tres membreux del Cort Pü Inalt sint cun-equais per toct pürpösen. Com'evri, el Cadì qi tent perservat sür el Cort per el pieriot pü lung da temp övertoct tent la titla maravetxesca del "Cadì Vellitor." Altreux corts inferiors, qomsistarhent sa muiteux cadins come sint establischats par el legeu. Toct corts fossent tirh ün númerul útphar da cadins.

16.3

Ni ün Regeu röinind ni sieu Cunsort, ni ün Rexhaint dürant sieu rexhençù, ni el Secretar d'Estat, ni el Seeschal estarha ün Cadì del Cort Pü Inalt eda ün cadì in ingen cort inferior qe el Ziu creatadra. Ni ingen Senator eda Membreu dal Cosa estadra ün Cadì del Cort Pü Inalt.

16.4

In l'evint d'iensa vacançù, eda in el Cort Pü Inalt eda in ün cort inferior, ingen membreu del Ziu put coptarh ün remplaçind. El coptescu serà aprovescu par üna vota da doua-tierçéux dal Cosa es una vota d'iensa maxhorità del Senäts cün vfavour à sieu apüntaziun. Sür sieu approval es quand qe el coptescu tent facescu la zesclaraziun qi'st scriut in la rúvriçeta (b), el Regeu apüntarha el coptescu com'iens Cadì del Cort Pü Inalt eda ün cort inferior es à'cest temp o preindarha sieu eschcan per vida in el cort. El Regeu put, zesclarind sieux raziuns à façarh sa, refúçarh àð apüntarh el coptescu, es in aceasta cauça el Ziu ricunsiderarha el coptescu eda comptarha ün noveu. Schi, osprei la ricunsideraziun del coptescu, doua-tierçéux dal Cosa es üna maxhorità del Senäts tiennent aproveschti la coptaziun, el Regeu non put refúçarh àð apüntarh el coptescu com'iens Cadì del Cort Pü Inalt eda ün cort inferior.
(b) Cadascu perziun qi'st apüntescu com'iens cadì püblicmint façarha àls Citaxhiens da Talossa es subscrivarha àl zesclaraziun sovind:

"Éu, [NÓMINA], solenéamint, sinçarmint, es vrätsmint afirm es zesclar qe éu dümint, fidéamint, es àl miglhor da va säp es v'avalità executarhéu l'óifisch [del Cadì Starschéu del Cort Pü Inalt] (eda come la cauça estadra) sanc pör es sanc favour, es sanc aðfeziun eda miriun värts ingen vür, fru, eda pigneu es qe pirneçarhéu el Legeu Orgänic es els legeux del Regipäts Talossan. Acest éu solenéamint afirm."

(c) La zesclaraziun dal rúvriçeta (b) serà facescu es subscriut par cadascu cadì avant qe o comença sieux deveirs com'iens cadì, es in ingen cauça non pü schpeit qe bisquinc ziuas osprei el däts da sieu apüntamaintsch. Ingen cadì qi declinadra eda negleptadra à façarh aceasta zesclaraziun come scriut, da din acest temp, serà txuxhescu à tirh resignescu del óifisch.


16.5

Quand ja'iens precedint exact, ün cort prediçarha eftir el legeu. Quand ja'iens aucün precedint exact, ün cort façarha üna regla apropriäts àl cauça, eda par re-interpretind üna regla vea (statutia eda altramint) eda par aplichind qe ça considera d'estarh principais da xhusticia, cunsístents cün las Pactas dels Drepts es dals Livertaes. Els corts rendarhent sieu zeciziuns profta dü àl intenziun urixhinal d'ingen legeu estind clarificat, come zesfinat par el legeu s'auþor(s). In l'evint d'iensa ziferençù in interpretaziun dal sençù d'iens legeu, el cort renderarh üna interpretaziun uficial cün respectù dü àls Pactas dels Drepts es dals Livertaes. Schi viens dels cadins scriveva el legeu, o non fost recusarh-se es designarh ün remplaçind tempurar.

16.6

Els corts consentarhent à zecidarh aucün cauça txusca presentat avetz evidençù scriut par el Prosecutaziun provind a'iensa maxhorità dels membreux del cort qe üna escasença criona da securind üna conviziun actualmint exista. Els corts, par üna vota d'iensa maxhorità, povent refúçarh à zecidarh ingen cauça, in efect cunfirmind el réu (eda statüs quo) sè posiziun. El Cort Pü Inalt fost supliçarh ingen plentifeu qissen cauça ça refúça à zecidarh üna xhustificaziun scriut da tal ün refüs. À c'hauça da piericlour douaplic, üna cauça remandada non put estarh initziatada ün altreu fäts.

16.7

Schi ün cadì isch üna partia in üna cauça del cort, o se recusarha del eschcan per la zuraziun dal cauça, es coptarha ün remplaçind tempurar, qi serà aprovat par els altreux cadins del cort.

16.8

Aucün cort emestarha ingen zeciziun au‏þoritatïu sanc l'uportunità la phü pien per toct dels membreux aðsigneschti à'iensa cauça à considerarh la cauça àl fraga. Masmint, ün singul Cadì del Cort Pü Inalt put zecidarh üna cauça soleu schi acest isch aceptaval àls altreux membreux del Cort. O serà apüntat à façarh acest par üna vota ünanimös da toct tres membreux del Cort. Schi osprei cadascu atentat estadra facescu à contactarh ün membreu del Cort, es tres seifetziuas (21 ziuas) tiennent paßadas zespäts el contäcts initzial sanc aucün respuns, sieu silençù serà interpretada com'el consint qe ün Cadì individual put zecidarh la cauça àl fraga soleu. El Cadì dümint coptescu (eda par consonance actíu eda par silence) rendarha üna zeciziun över la cauça sa schi estadra üna maxhorità del Cort entieir. Sieu zeciziun zevient la zeciziun del Cort es non put estarh apialada.

16.9

In l'evint qe ün cort ziscovra lengatx suranal eda confundind in el Legeu Orgänic eda in ingen legeu, el cort, com'iens pärts da sieu zeciziun scriut, put requestarh del Ziu, eda schi relevant, el lexhislatür Provincial qe reviça el legeu. Txusca tal confuziun isch resolvada, el cort prediçarha eftir el cour pü xhust es eqitaval del legeu, eftir la sençù ortzinar dels mocts, eda schi tal mocts tienent aqirat lexhitalmint üna sençù tec'hnical, eftir la sençù tec'hnical.

16.10

El Cort triarhá popuis per toct ufeinças sub legeu, per exampal, schi üna perziun fäts qualse'cosa qe o non fost façarh, eda schi non fäts qualse'cosa qe o fost façarh. El Cort inflingarhá tal custança qe el legeu asigüra.

16.11

Las zeciziuns (es disséntis) del Cort serent scriuts in el Clarks schi els auþors sa desirent, come permitat par scurznità.

16.12

Els corts tischent el pevarh à enforçarh peinaltaes contra violeirs, cunmiaschürat avetz la straintschità dal crima. El Cort Pü Inalt put in certaes circonstanças extrems imposarh la peinaltà da difunxha del pats, par üna vota ünanimös. Sätsilor put solamint estarh renverçats par üna Suplica Rexhital.

16.13

Ingen cadì put emestarh xhußiuns del cort eda inxhunziuns eftir els xheneralmint principais aceptats del legeu Anglo-American. Acestilor inxhunziuns povent comandarh üna partia à rompliarh sieu deveir lexhital, eda povent previnçarh l'enforçamaintsch d'iens legeu qe estadra Unorgänic. La violaziun d'iensa inxhunziun isch tarschnada come sprätsch del cort. L'arviteir final dal Orgänicità d'inzhunziuns isch el Cort Pü Inalt da Talossa.

16.14

Els Cadins del Cort Pü Inalt es toct altreux cadins apoartarhent cadins sè coifürs dürant l'exerciçeu da pevarh xhüdesch.

Artical XVII: Las Subziviçaziuns Teritoriais

17.1

La teritoria citanàl da Talossa isch subziviçada ainciün els Cantons es las Provinçuns. Els Cantons sint zesfinats eftir las grentzas þistoricais, mas las Provinçuns povent, subxhectadas àl Ziu, alteirarh acestilor grentzas, comprís la creaziun dels Cantons noveux. Las Provinçuns ocsà povent establischarh tais subziviçaziuns come txuxhent àð estarh neceßaes eda convenience per el governamaintsch local. El Cantò isch la subziviçaziun la phü tita teritorial qe put estarh aðsignada da viens juristiçal Provincial à’iens altreu.

17.2

Toct citaxhiens Talossaes belongarhent àl Provinçù qi os þavitent. Citaxhiens qi vivent àl exteriör da Talossa sint aðsignats à'iens Provinçù par el Ziu àl temp da sieu veitaziun par el Ziu, in accordançéu avetz els legeux estinds.

17.3

Aucün perziun s'aßinmeteu provincial serà alteirat sanc sieu consint exprimat, ívenðo el Ziu considerarhá d'estarh cüfneval eda apropriäts à resürtirh las grentzas d'aßinmeteu xheografici. Masmint, ün Erteier qi demurent in Talossa imrè serà aðsignat àl Provinçù qi o þavitent, ívenðo las grentzas provinciais cambiarhent es sieu domeu estadra per aceasta raziun "riaðsignat" à'iens altra Provinçù.

17.4

Las teritorias sint Cantons (eda grupas da Cantons) qi non sint autugoverninds. As sint aðmistradas par Governadeirs apüntats par el Regeu avetz l'aðviçéu del Seneschal es subxhectadas als legeux del Ziu; La Teritoria Antarctic da Pengöpäts isch üna exeiziun à'cest regleu (Secziun 11).

17.5

Las Provinçuns sint Cantons (eda grupas da Cantons) qi sint autogoverninds es autonoms. As sint aðmistradas par governamaintschen constituziunais electats democräticmint da din la Provinçù. Grentzas provinciais povent solamint estarh cambiadas par el Ziu avetz el consint dal Provinçù eda Provinçuns àl fraga.

17.6

El Ziu, subxhectat à'cest Legeu Orgänic, tischa el pevarh à façarh legeux per el päx, el benestarh, es el ben governamaintsch del Regipäts cün respectù à:

  • La renonçaziun es l'amendamaintsch, subxhectat à'cest Legeu Orgänic, dal lexhislaziun federal q'esteva façada avant qe l'institutaziun d'acest Legeu Orgänic;
  • El censüs es els statistici;
  • Las geviac'htas es el miaschürs;
  • Erxhent curind, soldour es corsu lexhital;
  • La þauraziun, es expençamaintschen dels revenüns es dels érxhents püblici del Regipäts, mas svo àð non à ziscriminatarh teschent las Provinçuns eda las Teritorias eda lors pärtsilor;
  • Els drepts da copia, las brevestas, es marqeux da cumerçù;
  • Las funziuns del post, del telegraf, dal telefiun, del radieu, dal televiziun, del inter'riet, es altras funziuns similiaes;
  • La zefençù del Regipäts, es sieux pärtsilor;
  • El control dals forziuns à executarh es mamteneçarh els legeux del Regipäts;
  • Las corporaziuns formadas sub els legeux del Regipäts;
  • L'inmigraziun es l'utvändraziun, la veitaziun es els aglhens;
  • La tradaziun es la lobxha;
  • La siada del governamaintsch del Regipäts;
  • Els afaes externais, includinds la cumerçù utphätseasca, la cumerça, las traças, es el transpò;
  • Las facendas referadas àl Ziu par el governamaintsch d'ingen Provinçù, mas sa qe el legeu extendarha solamint àl Provinçù par qissen governamaintsch la facenda isch referada, eda qi adopta el legeu osprei;
  • Las facendas suceßíus à l'execuziun del governamaintsch Federal, sanc la praixhúdiça àl soveranità iherind dals Provinçuns;
  • Els signeux, els drapéux, l'araldicour, els anþems, els evints culturais es las altras cosas similaes del Regipäts Talossan; mas non dals Provinçuns individuais (el Ziu put façarh üna exeiziun per la zefençù dal nomenchiatüra eda del araldicour tradiziunal in pläts avant l'adopziun d'acest Legeu Orgänic);
  • Las zisputas es las relaziuns teschent las Provinçuns;
  • La creaziun dals Provinçuns nouas, svo àð la soveranità es la teritoria d'ingen Provinçù estind non c'è alteirada sanc consint d'aceasta Provinçù.

17.7

Quand qe ingen legeu d'iensa Provinçù, conçernind ingen pevaren adnumerats in Secziun 6, c'è ziscunvenént avetz ün legeu del Regipäts, el legeu Provincial serà unvaláival àl alcança dal ziscunvenença.

17.8

Toct i pevaren non vestats in el Regipäts par acest Legeu Orgänic serent vestats exclusivamint in las Provinçuns.

17.9

Cadascu Provinçù se governarha svo à c'è guarantat à sieux citaxhiens la proteziun compläts da lor drepts sub acest Legeu Orgänic. Las eleziuns Provinciais povent, schi c'estadra specificat sa in üna Provinçù sè constituziun, estarh holdadas par la Cantzelerïa àl mismeu temp qe las eleziuns àl Cosa, es in accordançéu avetz els legeux es las reglas naziunais. El Regeu apüntarha ün Cunstaval per cadascu Provinçù. Txusca el Regeu eda el Cunstaval proclamadra üna constituziun Provincial qe asigüra altramint, üna Provinçù sè Cunstaval perservarha com'iens Governadeir Militar es put exerciçarh toct i pevaren del governamaintsch Provincial. Ün Cunstaval non proclamarha ingen constituziun Provincial eda ingen amendamaintsch constituziunal qe:

  • Cuflicta cün ingen stipulaziun d'acest Legeu Orgänic,
  • Otorga àl Regeu (es cunsequamint àl Cunstaval com'el Regeu sè representanteu in la Provinçù) pevaren rexhitais míus extendats qe acestilor otorgats àl Regeu sür el nival naziunal, salva qe els pevarhen rexhitais Provinciais non neceßent à includarh ün drept da zißolvaziun schi las eleziuns Provinciais sint holdadas cüncorenticmint cün las eleziuns àl Cosa,
  • Faila à asigürarh ün drept à apialarh las zeciziuns dal cort(s) Provincial (Provinciais) (schi ingen existadrent) àl Cort Pü Inalt eda tais altreux corts com'estadrent creats, eda
  • In la cauça dal adopziun d'iensa constituziun noua, non c'è aprovada par ün referendüm in qe à mhíus eda üna maxhorità da toct citaxhiens dal Provinçù eda üna maxhorità da doua tierçéux dals votas actualmint zonadas c'è cün favour dal constituziun.

17.10

Per els pürpösen d'acest Legeu Orgänic, l'Ì da Cézembre serà ün pärts unaglhénaval dal teritoria citànal del Regipäts. Ça serà üna Provinçù singul, subziviçada ainciün doua Cantons, separates par Ligna da Moart sa'peglhada come aistimada li 2. Julia dallas 1986/vii. Embù Cantons sint tzara Talossan, tonaton sieu garnamaintsch par el militar Françal. Acestilors Cantons tischent sieux nóminas tradiziunais, Zone autorisée es Zone interdite.

17.11

Talossa sè colonia trasmarì, La Teritoria Antarctic da Pengöpäts, isch ün pärts irevocaval dal casapaterna naziunal es txamais serà avandunada. Ça serà aðmistrada par ün Governadeir apüntat per ün pieriot undefinì par el Regeu pa l'aðviçéu del Seneschal.

17.12

Aucün Borgal, Pleiv, Cantò, Provinçù, Teritoria, eda altra süperfiça dal teritoria Talossan put secedarh da Talossa, ni validarh ingen legeu qi contravençent ingen pünt d'acest Legeu Orgänic salva qe os sint explicadamint permiteschti à façarh-en in acest Legeu Orgänic.

17.13

Aucün Provinçù noua serà costituada osprei l'adopziun d'acest Legeu Orgänic salva qe la Provinçù propoçada ceafa da din en üna constituziun avetz ün governamaintsch electat es ün citaxhienatx compriçind à mhíus bisquinc popuis.

Tonaton aceasta secziun, toct provinçuns serent guarantadas la represantaziun equal in el Senäts.

Artical XVIII: La Citaxhienità es els Drepts

18.1

La citaxhienità Talossan c'è solamint aqirada par els ops Orgänic. El procedançeu exact per la veitaziun serà zesterminat par el legeu.

18.2

Els þavitinds dal teritoria Talossan qi non sint citaxhiens Talossaes sint considerats "Cestours" es non sint indreptats à participarh in la proceßa political da Talossa.

18.3

Ingen utphätsesc eda Cestour qi sentia in sieu coraziun qe o isch Talossan put aqirarh la citaxhienità Talossan par el parsequitarh dels procedançeux del legeu dal citaxhienità.

18.4

Els cuntagnats formaes d'aceasta secziun tent estescu zescunstat del Legeu Orgänic; el numerind dals secziuns d'acest artical tent estescu preservat.

18.5

Schi el Cort Pü Inalt ingentemp acternamint trovadra ingen fraudatà eda unþonestà in ün Citaxhien sè candidatür urixhinal, includind sieux stâtsmints àl Cort eda àls Membreux dal Cosa; eda schi el Cort Pü Inalt convictadra el Citaxhien per las activitaes antiTalossaes, ça put imposarh peinaltà dal difunxha da Talossa. El Regeu put cüflartarh tal ün säts.

18.6

Ingen perziun, qissen citaxhienità c'è zismintada, put riaplicarh par sufervind el procedançeu (minus ingen porziuns qi estevent compiasadas riuschladamint) osprei la proxima eleziun xheneral.

18.7

Las cratoiras nascadas osprei li 1. Januar dallas 1989/x, viens (eda embù) da qissen paremts natüravais eda adoptatïu isch ün citaxhien Talossan àl temp dal natascha, sint "Dintaliuns" es autumätsmint tischent els drepts complätsilor da votind quand qe os se enrexhistrent avetz el Ministreu dal Inmigraziun sür eda osprei lor tordeschlaiset nadaliça. La notificaziun qomsistarha scríuarh ün papiereu över "Qet Significa Talossa à Mhe."

18.8

Els citaxhiens Talossaes povent vivarh da din el pats eda utphäts. Aceasta slava non afecta lor nival lexhital eda lor drepts citànais eda politicais.

18.9

Els Erteiers povent voluntarmint renunçarh sieu propra citaxhienità. Acest put estarh façescu par püblicmint emestind üna Zeclaraziun scriut dal Renunçaziun. Ça serà institutada sür sieu repaxhaziun par el Secretar d'Estat par l'emestaziun d'iens Escrigut da Terminaziun dal Citaxhienità, qi serà püblicat sub el saxhel dal Cantzeleria.

18.10

Schi ingen Citaxhien failadra à votarh in üna eleziun par la Cosa, o serà txuxhescu à tirh empüdescu ün "zescunstaziun," salva qe el Secretar d'Estat crezitadra qe el feblar à votarh füt unintentíu, eda el Regeu crezitadra qe el Citaxhien sè beric'htar es las circonstanças da sieu feblar à votarh aintparstadrent ün exeitaziun. In aint cauça, aucün zescunstaziun serà empüdada. Schi ingen Citaxhien empüdadra üna zescunstaziun in tres eleziuns cunseutíus, o serà txuxhescu à tirh renonçescu sieu citaxhienità.

18.11

Ün Citaxhien qi voluntarmint tent renunçescu sieu citxhienità (in ingen vej) put pirtrançarh el procedançeu normal dal citaxhienità per tirh sieu citaxhienità restorniada. Acest procedançeu ocsà put estarh paßat es la citaxhienità put estarh restorniada par ün praxel del Ziu, schi ça txuxhadra qe l'aplicheir merita dal cunsideraziun extrordinar.

18.12

Toct informaziun apropriäts da toct prospectatíus Talossaes qi tienent estescu apoartats avant el Cort Pü Inalt, toct citaxhiens formaes, non solamint toct citaxhiens formaes qi aplichent per la restoraziun da sieu citaxhienità Talossa serà el säp almanéu. Acest serà ün deveir del Ministreu d'Inmigraziun.

Artical XIX: Las Pactas dels Drepts es dals Livertaes

Práimhoct

Las Pactas dels Drepts es dals Livertaes sigurent els drepts es las livertaes qi sint zespaleschti in lor à toct citaxhiens Talossaes, subxhectadas solamint à tais cunfins crioneux qi sint prescriuts par el legeu come put estarh ostensavalmint xhustificats in üna società liverada es democrätic. Acestilor Pactas serent interpretadas in üna façiun cunsistent avetz l'üsonça Talossan es la tradiziun Talossan, es avetz la toca in el geþirn dal preservaziun es grültificaziun del þeritatx eþnic dal naziun Talossan es el päx, la reglaziun, es el governamaintsch ben per el Regipäts Talossan.

Pacta Pirmalaiset

Las Pactas dels Drepts es dals Livertaes sigurent els drepts es las livertaes zespaleschti in lor à toct citaxhiens Talossaes, subxhectadas solamint à tais cunfins crioneux prescriuts par el legeu come put estarh ostensavalmint xhustificats in üna società liverada es democratic. Acestilor Pactas serent interpretadas in üna façiun cunsistent avetz l'üsonça es la tradiziun Talossan, es cün la toca in el geþirn dal preservarh es grültificarh el þeritatx eþnic dal naziun Talossan es el päx, la reglaziun, es el governamaintsch per el Regipäts Talossan.

Pacta Doualaiset

Aucün decergnada, sc'hemas dal aziun dezicatïu, eda tractada preferençal existarha da din el Regipäts Talossan sür el fundamaintsch dal raça, del colour, del claßeu, dal nobleça, del xhendreu, dal sexpreferençù, dal indentità xhendreasca, dal vellità, dal relixhiun, dals cresenças, del glheþ, eda d'ingen altreux parámeters füçicais eda societais d'ingen sorta qetsevol, salva com'espunescu qualsepläts d'alter in acest Legeu Orgänic. La cunsideraziun separada sür el fundamaintsch del xhendreu put existarh solamint in las cauças dal creança.

Pacta Treslaiset

Els Erteiers tienent el drept àl aßemblatx paxeu, siat in las faþilitaes almanéas eda in la serena, asigürat qe tal aßemblatx ni zisruptadra la circülaziun eda l'actività commercial legal, ni undümint icomodadra dels popuis. Els Erteiers tiennent el drept à liveradamint organiçarh els pártis politicais es altras organiçaziuns, subxhectadas à lor propreux legeux dal membrità, es acest drept non put estarh cunpenzat salva profta las organiçaziuns qi advocatzent l'útzil dal violensà eda dal c'hraidaziun per attainarh lor bupts politicais eda altreux bupts, eda qi quairent à restrainarh ingen perziun eda ingen grupa dals popuis del exerciçeu da lor drepts com'otorgat sub acestilor Pactas.

Pacta Qátorlaiset

Eftir el principal qe "Ün Vür sè Cámera isch sieu Regipäts," el drepts dels popuis àl privätsità es àl sigürità in lor corputzen, lor domeux, lor papeis, lor corespunsençù, es lor proprietà, contra las çerças es las schlagatadas unraziunavais, non serent violats. La privilexhù del escrigut da habeas corpus non serà suspensada. Aucün perziun put estarh detainada eda zestainada sanc üna auþorisaziun emestada par ün cadì, salva in las cauças da flagrante delicto. Aucüns auþorisaziuns serent emestada sanc üna cauça probabaval, es fossent apartì zepictarh el pläts qe serà ruspat es la preziun ed alas cosas qe serent saiçeschti. El drept àl privätsità per figürs püblici fost estarh valançat par el püblicüm sè drept à säparh, in las facendas qi afectent els politici, las eleziuns, las campagnas, es el governamaintsch. El catxantind intentïu dal informaziun qi els voteirs raziunavais trovadrent auschiglhapunt, lucratïu, eda informatïu, viola el püblicüm sè drept à säparh.

Pacta Simcalaiset

Ingen perziun qi'st acuçescu d'iensa ufeinça serà presümada à estarh innocent txusca provada cupaval, es tent el drept à requestarh dal informaziun över sieu drepts legais. Aucün perziun acuçada serà doua fäts setada in piericlour dal vida, dal livertà, eda dal proprietà per la misma ufeinça, eda sanc la proceßa dü del legeu; ni serà ingen citaxhien cunpinxhescu à testificarh contra so. Els fineux demasiats, es las custanças cruseis es bisertas, non serent inflingeschti.

Pacta Sexlaiset

La livertà qomsista ingen aziun qi non c'è detrimaintschal àls altreux, es aucün drept adnumerat in acest Legeu Orgänic, eda reconeiçat qualsepläts d'alter par la Cosa, extendarha à ingenviens involvat in las activitaes qi bießent, ris'chent, eda piericlent þealþeu füçical, la privätsità, eda la tranqilità d'altras perziuns par l'exerciçeu praitençat d'acest drept.

Pacta Séifetlaiset

Aucün perziun serà convictescu à c'hauça d'ingen praxel eda ingen omiziun, salva qe, àl temp del praxel eda dal omiziun, ça costitueva üna ufeinça sub el legeu Talossan eda sub el legeu internaziunal, eda c'esteva criminal eftir els principais xhenerais del legeu reconeiçats par la comunità dals naziuns civiliçadas, com'interpreteschti par els corts Talossaes in accordançéu avetz las tradiziuns Talossaes es els bisogneux Talossaes.

Pacta Vuitlaiset

Talossa non txamais impostiçarh ni profeßarh àð impostiçarh, burdenificarh undümint, proscríuarh eda cunpenzarh per sieux citaxhiens ingen drept às praxeis da: l'aßemblatx paxeu; la veneraziun eda afiliaziun relixhiös; el discuors, l'exprimaziun, eda l'afiliaziun political; la cresença relixhiös, þistoric, scientific, eda filosofical; l'avortíu (l'avalità liveradamint cunschös par qi üna fru zestermina la continuaziun da sieu enceaintada); l'actività sexual cunçertal (intra doua perziuns consentinds d'iens atx dal respunçivalità; la contraprocriaziun; el mariatx (intr'els adults consentinds instüzös lors schladas, salva q'os sint cüsangaziunös txusca el desgrei quartéu dal parantetxa), las uniuns citanais (es equivais); la tractada; l'adopziun; la zirectaziun in avançù per suegnaziun; la stida attempiada; el mistricour; la liraziun d'ingen glhibreu; es la scrivaziun eda l'útzil d'ingen glheþ. Ni ingen perziun serà cauçescu à respúnsarh in ingen cort Talossan per l'unfrið uschedat, cunceßat, eda actual d'ingen legeu utphätsesc qe restrinça eda zisminta ingen drept eda tradica ingen praxel qi'st ricensat aicì.

Pacta Noualaiset

In toct prosecutaziuns criminais, l'acuçescu geneiçarha el drept à'iensa prova rapïu es püblic, par ün xhuri eda üna dierxhira dal Corona. L'acuçescu tischa el drept d'estarh informescu del natür es la cauça dal acuçaziun, à cunfruntarh temogns contra lo, es à tirh el pevarh dal süpöna per securarh dels temogns in sieu favour. L'acuçescu tent el drept à tirh l'aßistançéu da sfäts per sieu zefençù.

Pacta Bisquinclaiset

Ingenviens qissen drepts es livertaes, come sigureschti par acestilor Pactas, tiennent estescu infreschti eda zisminteschti put chensarh ün cort del juristiçal competint per securarh tal medela dels quests com'el cort considera cüfneval es xhust in las circonstanças, mas el pretz otorgat àl plentifeu per els damatxen punitíus non süpaßarha el pretz otorgat per els damatxen indemnitíus.

Pacta Ündeschlaiset

Quand, in el curso d'iensa prova, ün cort cuncluda qe l'evidençù füt securada in üna façiun qe infreva pa eda zisminteva ingen drepts eda livertaes sigureschti par acestilor Pactas, l'evidençù serà excluçada schi c'è establischescu qe, profta toct circonstanças, l'aðmiçiun da ça ainciün las antzainas apoartadra la xhuricina ainciün la zesreputa.

Pacta Dudeschlaiset

La citaxhienità Talossan solamint put estarh pierdada par ün citaxhien sè renunçaziun volontar dal citaxhienità, eda com'iensa custança per üna crima zesterminada par el Cort Pü Inalt, eda com'iens resultà d'iens legeu relevint electoral eda censüsesc.

Pacta Tréideschlaiset

L'adnumeraziun dels drepts es dals livertaes in acestilor Pactas non serà interpretada à zismintarh eda dispregarh altreux drepts retainats par els popuis. Els pevarhen qi non sint zelegats par el legeu àl Corona, àl Governamaintsch, àls corts, àls Provinçuns eda àls Teritorias, eda àls vientratxas lexhitais del Estat seþadas par lor, sint teneschti par els popuis Talossaes.

Artical XX: Els Referendüms

20.1

La lexhislaziun put estarh enactat par els popuis par el Referendüm. El Ziu put prepararh els referendüms es zonarh acestilor à'iensa votaziun popular, come ça vidadra àð estarh cüfneval. El referendüm put estarh 'n dictamaintsch (undensatíu) eda put tirh la forziun del legeu sür sieu approval par üna maxhorità d'acestilor qi votent sür ça. Las fragas referendümeschti apiarent sür el papel electoral dürant l'Eleziun Xheneral proxim, eda pü bentopt, schi el Seneschal çoiçadra àð auþorisarh.

Artical XXI: El Statüs del Legeu Orgänic

21.1

El Legeu Orgänic c'è el legeu süprem dal naziun. Ingen legeux naziunais, provinciais, eda teritoriais qi violent sieu stipulaziuns sint defündiats.

21.2

El Legeu Orgänic serà ratificat par üna vota dad "üc" da doua tierçeux in ün referendüm püblíc. L'approval par míus qe reiescharha in l'unratificaziun del documenteu, es Talossa aduncarha sub la Constituziun dallas 1988/ix txusca els popuis, par ün referendüm, aprovent el Legeu Orgänic par üna vota da doua tierçéux.

21.3

Sür la ratificaziun d'acest Legeu Orgänic, la Constituziun es toct legeux cuntraes àls stipulaziuns d'acest Legeu Orgänic, eda supercedeschti par ça, sint xhuschtair renonçats. Altreux legeux qi non cuflictent avetz acest Legeu Orgänic remainarhent enforçeschti.

English Version

LesserStateSeal.png La Scriuerïa d'Abbavilla

Els vürs es las frulor da Talossa,
clarmint vidinds la fost à costituarh üna federaziun unzißolvaval, pü grült es pü parfäts,
es tent esteschti consulteschti in congreßeu es referendüm, pußident
Sieu Maxhestà el Regeu à proclamarh acest Legeu Orgänic noveu

per el Regipäts Talossan:


El Práimhoct
NOI, RÓIBEARD PIRMALAISET, par els merþédes da Dïeu, Regeu da Talossa, etc., etc., etc., cunschösen dal rosla cunferada pa Talossa par þistoria, àl fim atentïu à ár sámband ininterpretaval es inexpleval qualsevej à Taloçaits, movats par el progreçéu exploçatïu qe ár naziun moderna tignova façat zespäts apnind sieu poartas àl mundeu; avetz pätriótismeu renoviçat es la volontà resolû à formarh ün estat basat pa xhusticia, legeu, es livertà, par el päx, reglamaintsch, es governamaintsch ben da toct Erteiers; es eiginds üna desta da gratitüd à Mataiwos Harþ, Ián Carlüs Valadéir, Adiêns P. Glaçâ, Ián Vál Aviziun, Ian von Metairia, Danihel Laurieir, Gödafrïeu D. Toûmayân, Marcüs-Andrïeu Davïu, Natán Liverabuérg, es Chêneþ Tric'hard "Chên" Velméir, qi sigürevent la paratüra d'acest documenteu; cunsacrent es establischent, par es trans el consint dels Popuis Talossaes, come el legeu süprem d'ár Reic'h, acest

Legeu Orgänic dallas 1997/xviii del Regipäts Talossan


come amendat li 14. Listopäts dallas 2011/xxxii

Artical I: La Zesclaraziun d'Independençù

1.1

Eu, Róibeard Pirmalaiset, Sieu Me Rexhital, proclaméu el Regipäts Talossan à estarh ün ünit independent in el plan mestreu da Secedaziun Singular dal Mundeu. In sa façind, eu secedéu dels Estats Viensiçeschti d'America. (Zifamat li 26. Zecemvar dallas 1979/i)

Artical II: Els Pünts d'Estat

2.1

La realità del Regipäts Talossan isch eschemplificada pü positïumint par sieu haì þistoric, da qi toct istituziuns Talossaes sint viac'hteirs es aumiénteirs. El Regipäts Talossan isch üna comunità da popuis petrechinds par façind cosas qualsevol sint raziunavalmint similaes à qe altreux pätsilor ("vrätsilor") façent, siat per raziuns da egnorada touristà, üt d'iensa acoitiça per pevarh, in secuça da parodïa eda -- üc -- come el fraicarh dals naziuns.

2.2

La nómina del Estat, in el glheþ naziunal, isch El Regipäts Talossan. In el glheþ Angleasca, la nómina del Estat isch The Kingdom of Talossa.

2.3

La teritoria citànal da Talossa qomsista toct landeu sür la Península Talossan sudur d'iensa ligna espoçada del est àl ovest trans pünts equidistanteu dals orlas nordur es sudur del Avenû Selva da Grentza, i.e. la grentza formar teschent la Cità da Milvoc'ht es el Vilatx da Selva Litoral. L'apa teritorial extenda zemi del vej üt ainciün el Manáweg, sudur es ovest dal teritoria naziunal. L'apa teritorial extenda ainciün el Mar Talossan (Checeacan), üna distonça da tres kilometreux estvärts. La teritoria citànal ocsà includa l'ínsula da Cézembre, xhud dal costa da França. La teritoria del Regipäts extenda ainciün el vestuc'h super la teritoria del landeu es dal apa. Aceasta teritoria isch sacreu es unviolaval. Ça non serà cedada, reduçada eda smesada. Aceasta teritoria isch revindicada, ocupada, es aðministrada par drept da þistoria es nunca serà avandunada.

2.4

Ingen landeux eda ínsulas qe sint formada eda qe apiaradrent in Talossa s'apa territorial, in total eda in pärts, formarha ün pärts irevocaval dal teritoria naziunal.

2.5

El capital del Regipäts isch Abbavilla.

2.6

El glheþ soleu þistoric es naziunal del popul Talossan entieir isch el glheþ Talossan. La Cosa es el Governamaintsch povent façarh proviziun à conductarh lor afaes in tal glheþ come os zesterminadrent. El Glheþ Naziunal serà prostexhat, zefençat es developat par La Comità per l'Útzil del Glheþ, qualsevol isch ün cußeglh priväts, enclin da sieu regleux propreux, eftir el legeu.

2.7

El Drapéu Naziunal da Talossan isch el Bicoloreu þoriçóntal virt es roxh, come adoptat li 2. Marta dallas 1981/ii. El virt representa el Monarc'hà es sieu gövindourità; el roxh representa els popuis es sieu tenatzità. El Bicoloreu fost estarh zesplegat àl enverçù dürant las zuerïas zesclaradas.

2.8

Els armeux da Talossa existarhent in doua formas: els Armeux Minor d'Estat es els Armeux Grült d'Estat. Els Armeux Minor d'Estat sint zepictats sa: "Erxhent el caractréu Cinesch ‘Ben' qi vala ‘enerxhetic' civlaina. Girda la tarc'ha ün anularxhet azür fimbriat or qi ceafa els mocts ‘Regipäts Talossan Kingdom * 26.12.1979 *' or. Per la crüsta ün corona regital propra." Els Armeux Grült d'Estat qomista els Armeux Minor d'Estat cün els sostireirs es baseu sovinds: "Doua Hamiltas Talossaes propras stint pa ün ec'harpa fimbriada àl caps virt es àl baseu roxh qi ceafa la lema ‘Miehen Huone on Hänen Valtakuntansa'". Aint forma dels Armeux da Talossa sà'starh uçat per els pürpösen ucifiais es pätriotici.

2.9

L'Anþem Naziunal da Talossa isch "Chirluscha àl Glheþ." Sieu traduziun Angleasca, "Stand Tall, Talossans," tischa ün statüs equal lexhital. Els lürici es el músiqeu serent zesterminats par el legeu. Las canziuns pätriotici "Tusk" par Fleetwood Mac es "Ein Feierlichgesang"/"Dallas Pätsilor" par Ian von Metairia tischent el statüs orgänic come canziuns pätriotici. El Governamaintsch actarha à promotarh, celebratarh, es preservarh Talossa sè þeritatx musical vandeir.

2.10

La Lema Naziunal da Talossa isch "Miehen Huone on Hänen Valtakuntansa," glheþinada "Ün Vür sè Cámera isch sieu Regipäts."

Artical III: El Regeu

3.1

El Regipäts Talossan isch üna Monarc'hà þereditar constituziunal avetz ün Regeu (eda, schi femeglha, üna Rexheiça) come sieu cäps d'Estat. El Sovind àl Þroneu serà designat Prinç (eda, schi femeglha, Princeßa) da Prospecteu.

3.2

El Regeu isch el cäps sümvolic dal naziun. La naziun democräticmint granta el Regeu es sieu succeßoreux certaes Pevarhen Rexhitais: El drept à zesclararh feschtas naziunais, grantarh tucleux da novilità, façarh el discuors aresc del Þroneu li 26. Zecemvar (eda à altreux temps quand evints aintparstent), à veto'içarh proxhets (eda Prüms Diktats), à emestarh Escriguts da Zißolvaziun es Auþorisaziuns da Zifißiun par la Cosa, à grantarh suplicas es cüflartarh sätsilor, à cunferarh awardeux es decoramaintschen, à apüntarh el Seneschal osprei eleziuns, es à apüntarh Gvoernadeirs da Teritorias pa l'aðviçéu del Seneschal.

3.3

La titla þistoric es uficial del Regeu da Talossa c'è: "__________ (nómina), par els Merþédes da Dïeu, Regeu da Talossa es da toct sieu Reic'hs es Raxhiuns, Regeu da Cézembre, Domnul es Protectadeir Soveran da Pengöpäts es els Nouas Ínsulas Falkland, Zefençadeir del Feitz, Duceu dallas Forziuns Armeschti, Viceregeu da Hoxha es Vicar d'Atatürk, Fundeir dal Naziun Grült da Talossa." La titla, avetz la zignità Rexhital, alcançarha àl Regeu sè succeßoreux. Com'evri, parç qe la naziun eiga sieu existençù à Sieu Maxhestà, Róibeard Pirmalaiset, Regeu da Talossa, la fraça "Fundeir dal Naziun Grült da Talossa" non alcançarha mas aðpertinarha solamint à Sieu Maxhestà Róibeard Pirmalaiset.

3.4

El Þroneu serà secedat àls descendeirs da Sieu Maxhestà, Ian Pirmalaiset, Regeu da Talossa. La Famiglha Rexhital isch nominada El Ca Lupul. Schi el Regeu ingentemp renunçadra eda pierdadra sieu citaxhienità, aceasta renunçaziun eda perdaziun serà txuxhada à impliçitarh sieu resignaziun del Þroneu. Pa el moart, la resignaziun, eda ablaziun del Þroneu d'ingen Regeu, la Corona alcançarha à sieu proxim sovind; mas schi el Regeu non tenadra ün sovind, la Corona alcançarha àl proxim sovind del Regeu previös, eda (schi o ocsà non tenadra ün sovind) àl sovind del Regeu osprei lo, es arüc à Regeu Ian.

Per zesterminarh el Regeu sè sovind, ingen perziun serà parsequitat par sieu cratoiras natürais lexhitimätsilor (siat nascat eda unnascat àl temp del Regeu sè moart) in uorden da lor nataschas (cadascu parsequitat par sieu propreux descendeirs).

3.5

Schi la Corona alcançadra à ingen perziun qi non volt à'cest temp à zevienarh el Regeu, qi non put legalmint estarh el Regeu, qi isch interdictat dal limita da seguit, qi on c'è ün citaxhién da Talossa, eda qi tignova previösmint estat el Regeu es tignova resignat el Þroneu, alcançarha anstada àl proxim perziun in la limita da seguit.

3.6

El Ziu put, par üna resoluziun da doua tierçéux da cadascu Cámera, non enclin d'iens impidamaintsch, interdictarh ingen perziun da sieu pläts in la limita da seguit, es put, par üna resoluziun d'iensa maxhorità d'aint Cámera, non enclin d'iens impidamaintsch, removarh tal interdictaziun es restorniarh el perziun interdictat à sieu pläts.

3.7

In circonstanças peremptorxhas, quand el Regeu isch xhuxhat par üna auþorità medical competint à estarh uncapaval d'executind sieu deveirs, eda schi o isch convictat par el Cort Pü Inalt da Talossa dal unfrið del Legeu Orgänic, da tradaziun, da braibaziun eda d'altras crimas chilsas, la naziun put removarh el Regeu del Þroneu. La Cosa pronunçarha par üna vota da doua tierçéux, avetz l'aproval del Senäts, qe el Regeu serà deposit, es acest pronunçind serà strax utvarpat àl popuis per lor verdict in ün referendüm. Schi üna maxhorità da doua tierçéux dels popuis aßentadrent, el Regeu isch considerat deposat es el seguit paßa eftir Secziun 4, dasupra.

3.8

Da temp à temp, ün Rexhaint (eda ün Cußeglh da Rexhençù, qualsevol isch considerat equival à'iens Rexhaint) put estarh apüntat, qi aðmistrarha el governamaintsch in la nómina del Regeu, es exerciçarha toct pevarhen Orgänicmint es legalmint vestats in el Regeu, salva el pevarh à apüntarh es remplaçarh ün Rexhaint. Ün Regeu qi non tent attainat la vellità da vuidesch anneux, qualsevol vellità isch zesclarat à estarh la maxhorità lexhital del soveran, put viadarh sieu pevarhen rexhitais solamint par ün Rexhaint. Aucün perziun non ün Erteier serà competint à perservarh come Rexhaint eda ün membreu d'iens Cußeglh da Rexhençù.

3.9

El Regeu put, àl veglhità, apüntarh, remplaçarh, es removarh, es put, par sieu Testamaintsch final, apüntarh ün Rexhaint à perservarh durant la minorità da sieu succeßoreu. Durant la minorità del Regeu, el Ziu put, par el legeu, apüntarh ün Rexhaint. El Ziu put, par el legeu, removarh eda remplaçarh ingen Rexhaint apüntat par el Regeu à veglhità, el Regeu non put riapüntarh el mismeu perziun come Rexhaint sanc anteriour consint del Ziu.

3.10

Dürant la minorità del Regeu, schi la Rexhençù estadra vacant per ingen raziun, el Cort Pü Inalt serà ün Cußeglh da Rexhençù.

3.11

Schi pa el moart eda la resignaziun del Regeu non estadra üna perziun indreptat à secedarh àl Þroneu, el Cort Pü Inalt sera ün Cußeglh da Rexhençù txusca l'eleziun d'iens Regeu noveu, es el Ziu put, par üna vota da doua tierçéux in cadascu cámera, electarh ün Regeu, qi secedarha àl Þroneu strax pa la ratificaziun da sieu eleziun par üna maxhorità dels popuis in ün referendüm à estarh holdat per acest pürpös soleu.

3.12

Starp els praxeis prüms da sieu röin, el Regeu selectarha ün Sabor qomsistind da severaisen Guaïrs, cün qi o consultarha quandsevol pouçival over toct facendas d'entità grav àl Regipäts, es qissen deveir sera à profrarh àl Regeu el benefiteu da lor saxheça es aðviçéu individuais es colectïus. El Regeu serà sigür à includarh in acest Sabor els Erteiers cün els sámbands pü lungs es profundeux àl vida þistoric adunchind del Regipäts, in particular acestilor qi sint perziunalmint famiglhaes cün l'inpäts steçéu. Schi, à ingen temp os en txuxhadrent à estarh saxheu eda neceßar d'actarh sa, Guaïrs, actinds soleu eda in concerteu avetz els altreux Guaïrs emestadra püblicmint) ün "Breif àl Regeu" over ingen facenda d'entità grav àl Regipäts. Els Guaïrs perservarha àl plaschair del Regeu. Guaïrs serent indreptats à afixarh els initziais þonorifici "GST" à lor signatürs, per "Guaïr del Sabor Talossan."

Artical IV: L'Eleziun àl Senäts

4.1

El Senäts isch el cußeglh lexhislatïu naziunal es la cámera ota del Ziu, es serà conposuat d'iens Senator electat da cadascu provinçù.

4.2

Eleziuns per el piervidind d'eschcaes in el Senäts serent holdadas par el Secretar d'Estat in accordançéu cün el legeu dals eleziuns. Acestilor eleziuns serent holdadas simultanmint avetz las eleziuns xhenerais àl Cosa.

4.3

Cadascu temp qe la Cosa serent zißolvada, serà üna eleziun per el Senäts in doua provinçuns. Per pürpösen d'eleziuns àl Senäts, las provinçuns serent listadas in l'uorden ervürat parsequitind: Mussolini, Vuode, Atatürk, Cézembre, Florencia, Maricopa, Maritiimi-Maxhestic. Parsequitind el validaziun d'acest Praxel, las proximas eleziuns per el Senäts serent holdadas in las doua proviçun per qualsevol l'amint pü grült da temp tent paßat zespäts la lasta eleziun regular per el Senäts.

4.4

Salva come altramint espunat in el Legeu Orgänic, ingen Erteier qi put votarh put estarh electat eda apüntat àl Senäts per ingen province. Aucün Senator, ivenðo electat eda apüntat àl Senäts, put actualmint votarh sieu eschcan txusca o tent estescu ün Erteier pr'iens anneu, eda perservat sex mesen come Secretar d'Estat eda Seneschal, eda reçeitat ün urderi da cnec'htat del Regeu. Aucün perziun put simultanmint tirh pü qe viens eschcan in el Senäts.

4.5

Pártis politicais povent "endorçarh" candidätsilor individuais per el Senäts, viens candidäts per parti per province. In l'evint qe ün voteir non specifica ün candidäts individual per Senäts in sieu papel electoral, sieu vota per ün parti political aplicarha àl candidäts endorçat par acest parti. Ün voteir put imrè votarh per ün candidäts underschidlec'h per Senäts propi qe el candidäts endorçat per el parti da sieu çoiçéu, per iindicatind acest candidäts in sieu papel electoral.

4.6

El candidäts reçeitind ün flost dal vota serà zesclarat el gagneir. In cauça d'iens empäts teschent doua es pü candidätsilor, l'uficieir executïu dal provinçù selectarha viens d'acestilor candidätsilor à estarh el Senator.

4.7

Votas non sint secrets. Moschut qe ingen vota isch zonada, ça zevient el säp almanéu.

4.8

Schi ün voteir restornia pü qe viensa vota, la prüma isch comptada es las altras sint ignoradas.

4.9

Quand la Ligna-Moart d'Eleziun tent paßat, ün cuint final dals votas isch püblicmint anonçat. Ingen votas qe arivent osprei dal Ligna-Moart, ainda qe estevent postadas avant dal Ligna-Moart, sint defündiadas.

4.10

Schi ün Senator voidadra sieu eschcan avant del fim dal stancea, l'executïu dal provinçù apüntarha ün Senator à perservarh txusca la proxima Eleziun Xheneral eda la proxima eleziun provincial in aceasta provinçù, qetevri isch pü bentopt, à'cest temp les popuis dal provinçù electarhent ün Senator per perservarh la rumanta dal stancea. Schi l'executïu provincial failadra à apüntarh ün Senator da din üna quinteschina dal vacançù, el Regeu eda sieu Cunstaval apüntarha el Senator.

4.11

Senators povent estarh removats d'óifisch par el Cort Pü Inalt, per actività criminal eda par mis-, mal-, eda non-façamaintsch.

4.12

El Senäts put impüstarh ingen da sieu membreux dal Cámera cün üna vota da doua-tierçéux. Osprei l'impüstamaintsch, üna vota tent àð estarh holdada da din üna quinteschina per la duraziun d'iensa quinteschaina avetz l'ißû da difunxha par üna maxhorità simpil dels voteirs partiçipinds. Schi la Provinçù vota in el dezicatíu per la difunxha, el Senator pierdarha sieu eschcan strax àl fermaziun del sondatx es l'aperçüt per ün noveu Senator in Artical IV, Secziun 10 del Legeu Orgänic serà invocat. Schi la Provinçù vota contra la difunxha, las cuntzinas d'impüstamaintsch tombarhent. Osprei üna difunxha failada, el Senator fixhidat non put estarh triescu 'n altreu fäts per l'ufeinça misma, eftir Artical XIX, Secziun 7. El Senator formar non isch cleþescu da cuntestarh ün óifisch in eleziuns del fütür quand qe el Senator formar mamtenença sieu citaxhienità.

Artical V: La Cunpoçaziun del Senäts

5.1

Hi serà viens Senator da cadascu Provinçù.

5.2

Aucün Senator serà txaimais resquirat à voidarh sieu eschcan dürant sieu stancea da funziun, dü à'iens chinxh in las qualificaziuns da Senators.

5.3

El Regeu non serà, sub ingen circonstanças, electaval à estarh electat eda apüntat à'iens eschcan in el Senäts, es non serà txamais permitat à entrarh el Senäts, salva qe o isch citat à testificarh in üna cumiziun Senatorial.

5.4

Senators, vü qe pouçival, serent citaxhiéns dal Provinçù in qi estevent electats. Erteiers qualificats d'altras provinçuns povent reçeitarh votas in üna eleziun solamint schi aucüns votas tignovent estescu reçeitadas pa la ziua sedeschlaiset del pieriot dal eleziun.

5.5

Ün Senator voida sieu eschcan schi faila à votarh in doua Clarks cunsecutïus, eda schi resigna d'óifisch, pierda sieu citaxhienità eda moara.

5.6

El Senäts tischa pevarhen equais cün la Cosa in respectù da toct legeux propoçats, salva qe:

  • el proxhets þaurinds revenüns eda erxhents non urixhinarhent in el Senäts:
  • el Governamaintsch resquirarha confiençù dal Cosa solamint, à remáinarh in óifisch.

In l'evint qe el Senäts doua fäts rexhectadra ün proxhet þaurind revenüns eda erxhents, el Regeu put raßemblarh ün siegind xhointeu d'embù cámeras del Ziu qi votarha över el proxhet come viens corputz. In votind in el siegind xhointeu cadascu membreu dal Ziu votarha solamint viens fäts. El proxhet serà validat in el siegind xhointeu schi reçeitadra el support d'iensa maxhorità dels membreux del Ziu. Schi las votas sint equais, el proxhets non serà validat. Schi el proxhet þaurind revenüns eda erxhents non isch validat in el siegind xhointeu, la Cosa serà zißolvat par el Regeu es ischà a'iensa eleziun xheneral. Proxhets per l'inziziun eda þauraziun da fineux eda altras peinaltaes d'erxhent, eda per el demandeu eda gnotzeu eda þauraziun da fias per licençuns eda serviçuns, non fossent estarh interpretats à þaurarh revenüns eda erxhents.

5.7

El Senäts put oscà creatarh cumiziuns Senatoriais eftir sfätsilor qe serent zesfinats par el legeu.

5.8

El Senäts, osprei cadascu eleziun xheneral d'iens Senator, çoiçarhent viens da sieu membreux à estarh el Presedint del Senäts, qi serà nominat el Mençéi; es cudiens qe l'óifisch del Mençéi zevient vacant el Senäts çoiçarha ün altreu Senator à estarh el Mençéi. El Mençéi ceßarha à perservarh in acest óifisch schi ceßadra à estarh ün Senator. El Mençéi, eda in el gleþ Angleasca the Lord President, put estarh removat d'óifisch par üna vota del Senäts, eda put resignarh sieu óifisch eda eschcan par profrind sieu resignaziun àl Regeu, eda par zesclaraziun püblíc. The Mençéi shall cease to hold office if he ceases to be a senator. The Mençéi may be removed from office by a vote of the Senäts, or he may resign his office or seat by writing addressed to the King, or by public declaration.

5.9

Avant eda dürant ingen ausinçù del Mençéi, el Senäts put çoiçarh ün Senator à rompliarh els deveirs del Mençéi dürant aceasta ausinçù.

5.10

Terpelaziuns qe ariçent in el Senäts serent zesterminadas par üna maxhorità da votas, es cadascu Senator tischa viensa vota. El Mençéi in toct cauças serà indreptat à votarh; es quand las votas sint equais la terpelaziun non serà validada.

5.11

Secziun 10 aßuma la prümità sür proxhets qe resquirent doua teirçéux del Senäts à votarh, come amendamaintschen àl Legeu Orgänic, cün l'exeiziun da:

  • proxhets qe cambient secziuns d'articals över el Senäts
  • proxhets qe cambient secziuns del artical "Amendamaintschen àl Legeu Orgänic"
  • proxhets qe cambient secziuns del artical "Subziviçaziuns Teritoriais"
  • proxhets qe forment provinçuns nouas eda qe cambient el numeral da provinçuns ingenvej, qualsevol imrè resquirent doua tierçéux del Senäts.

Artical VI: Els Partis Politicais

6.1

El Pártis Politicais povent operatarh eftir regleux da lor propras zesegnas. Cadascu parti fost ocsà tirh àls principais apropriätsilor enactats in acest Legeu Orgänic.

6.2

Solamint pártis politicais "enrexhistrats" povent becomarh eschcaes in la Cosa. Pártis qualsevol gagnent votas mas non sint enrexhistrats non povent preindarh lor eschcaes in la Cosa txusca enrexhistrent. Ün parti put enrexhistrarh ingentemp cün el Secretar d'Estat come parsequita: Prüm, el parti fost tirh à mhíus viens membreu designat sieu "Duceu." Secund, el Duceu fost asigürarh el Secretar d'Estat cün ün stätsmint da 50 mocts (eda mhíus) över las tocas es tascaragnas xhenerais del parti. Tierçéu, el Secretar d'Estat put requestarh da toct pártis üna fia, à estarh setada, à coverarh la costa dal eleziun. Aceasta fia serà standardiçat per toct pártis.

Artical VII: L'Eleziun àl Cosa

7.1

La Cosa isch l'aßemblatx lexhislatïu naziunal es isch electat par vota popular es üniversal par toct Erteiers adults (perziuns qi tiennent 14 anneux eda phü).

7.2

La Cosa serà el soleu organ electat par el total dal naziun. Serà electat par scrütì üniversal osprei cadascu zißolvaziun.

7.3

Toct eleziuns àl Cosa serent holdadas dürant ün pieriot da viens mes del calendriereu, del ziua quinteschlaiset del mes corentic txusca seifet es zemi d'osprei sür la ziua tordeschlaiset del mes parsequitind. La prüma ziua d'acest pieriot (la quinteschlaiset) c'è nominada la "Ziua da Scrütì" es la ziua final (la tordeschlaiset) c'è nominada la "Ligna-Moart d'Eleziun."

7.4

Dürant el pieriot d'eleziun zesfinat in Secziun 3, el Secretar d'Estat, in cadascu particular, holdarha l'eleziun eftir els legeux d'eleziun à tal vïa qe a) zona à cadascu Erteier l'uportunità da zonarh üna vota per el parti da sieu çoiçéu, es b) non ziscriminata contra ingen parti eda individual in la coleziun eda el comptind dals votas. In l'ausinçù d'iens legeu corentic d'eleziun, el Secretar d'Estat holdarha l'eleziun eftir els regleux sub qualsevol l'eleziun xheneral pü recent esteva holdada.

7.5

El Secretar d'Estat fost zivulgarh el procendançeu exact par qualsevol atquescharha Secziun 4, non míus qe tordesch ziuas avant la Ziua da Scrütì.

7.6

Votind non c'e secret. Moschut qe votas sint zonadas, ça zeviennent säp almanéu.

7.7

Schi ün voteir restornia pü qe viensa vota, la prüma isch comptada es las altras sint ignoradas.

7.8

Quand la Ligna-Moart d'Eleziun tent paßat, ün cuint final dals votas isch püblicmint anonçat. Ingen votas qe arivent osprei dal Ligna-Moart, ainda qe estevent postadas avant dal Ligna-Moart, sint defündiadas.

7.9

In la cauça d'eschcaes vacants teschent eleziuns, el Secretar d'Estat avisaivarha el Regeu es el Duceu del parti qe tignova l'eschcan vacant. El Regeu apüntarha ün remplaçind à cadascu vacançù. Schi l'eschcan apoarteva a'iens parti cün ün Duceu funziunind, el Regeu fost apüntarh com'iens remplaçind el perziun designat par el Duceu d'acest parti. Schi non isch ün Duceu funziunind d'acest parti, eda schi la Duceu refuçadra à designarh ün remplaçind, el Regeu apüntarha el remplaçind eftir sieu propreu dischtept miglhor.

Artical VIII: La Cunpoçaziun dal Cosa

8.1

La Cosa isch conposuada da 200 eschcaes, ziviçats starp els pártis politicais basat pa las resultaes dal Eleziun Xheneral.

8.2

Basat pa el cuint final dals votas, el Secretar d'Estat calcülarha la ziviçaziun dels eschcaes starp els pártis. Cadascu parti reçeitarha ün parchintatx dels eschcaes sa equal qe pouçival à sieu parchintatx dal vota popular.

Cadascu parti reçeitarha ün númerul itzegral d'eschcaes in el cuint final. In l'evint qe ün singul eschcan isch ziviçat starp doua eda pü pártis, el parti cün el númerul pü chilseu serà uçat. Es in cauça d'iens empäts, doua diceux à deþu faças serent uçats à zesterminarh ün singul tischeir per el eschcan ziviçat, cün escasenças proportzen àl parchintatx dal vota reçeitat.

El Secretar d'Estat impiegarha qetevri fórmulas es calcülaziuns maþematici in la ziviçaziun d'eschcaes, qe miglhor reflectarha las intenziuns d'acest Praxel. El Cort Pü Inalt serà el cadì final in cauça da zisputas maþematici.

8.3

Eschcaes gagnats par cadascu parti serent ziviçats par acest parti starp sieu propreux membreux es sostireirs come ça txuxha fit, avetz la stipulaziun qe cadascu Membreu dal Cosa put holdarh non pü qe treinçe eschcaes.

8.4

Cadascu perziun holdind ün eschcan isch ün represantanteu cogneçat com'iens "Membreu dal Cosa" (MC). MCs non povent estarh removats d'óifisch salva par üna vota da doua tierçéux par la Cosa es l'aproval del Regeu. Ün MC voida sieu eschcan schi faila à votarh in doua Clarks cunsecutïus, eda schi resigna d'óifisch eda moara. Ingen eschcaes adüc unaðsignats àl fim del prüm Clark del governamaintsch sint considerats vacants.

8.5

Cadascu MC represantarha, per pürpösen maravetxeschti, ün "üstran" xheografic particular. El procedançeu exact serà zesterminat par el legeu.

8.6

Salva qe altramint espunat per legeu, ingenviens qi'st electaval à votarh in Talossa isch electaval à holdarh ingen posiziun del governamaitsch, includind Membreu dal Cosa. Masmint, ni ün Regeu röinind, ni sieu Cunsort, ni ün Rexhaint dürant sieu rexhençù holdarha ingen eschcaes, eda in la Cosa eda in el Senäts, ni ingen Senator holdarha ingen eschcaes in la Cosa. Mas schi ün membreu del Ziu isch apüntat Rexhaint, es non chera à resignarh da sieu eschcaes, ün remplaçind tempurar serà apüntat qi ocuparha el Rexhaint s'eschcaes txusca o isch non pü el Rexhaint eda sieu stancea d'ocupaziun d'acestilor eschcaes expira. La meþoda d'apüntind el holdeir tempurar del Rexhaint s'eshcaes serà specificada in legeu.

Artical IX: El Secretar d'Estat, la Luploira, es el Clark

9.1

El Seneschal apüntarha ün Secretar d'Estat a'iensa stancea undefinì. O put estarh removat es remplaçat par el legeu. El Secretar d'Estat superviçarha es organiçarha els asunts lexhislatïus del Ziu. Façarha-t-o acest par aðmistrind ün tagoror püblíc per el control/ispitschaziun da proposiziuns lexhislatïus avant zeviennent proxhets, "La Luploira" es par cunagarind es püblichind el xhurnal lexhislatïu mesesc, "el Clark." O put zelegarh ün altreu Erteier à actarh come Secretar d'Estat Distain, qi executarha els pevarhen es els deveirs del Secretar s'óifisch, quand qe el Secretar isch unavalaval eda uncapaval d'actarh sa. Acest perziun serà apüntat es firat par el Secretar à veglhità.

9.2

Ingen Membreu dal Cosa, eda Senator, eda el Regeu, tischa el drept à zonarh proposiziuns es proxhets àl Secretar d'Estat per cunsideraziun del Ziu eftir els procedançeux specificats in acest article.

9.3

Salva qe espunat in Artical IX: Secziun 7, ün proxhet non c'è electaval à estarh votat över par el Ziu es non put estarh püblicat in el Clark salva qe c'esteva zonat à "La Luploira" com'iens proposiziun lexhislatïu. Es salva qe espunat in Article IX, Secziun 8, solamint proposiziuns lexhislatïus qe sint in "La Luploira" es qe tienent estescu là per à mhíus bisquinc ziuas povent zevienarh electavais per püblichind in "el Clark" come proxhets. Proposiziuns lexhislatïus qe sint non pü in "La Luploira" non povent zevienarh proxhets.

9.4

El Secretar d'Estat isch sub aucün obrigaziun à creatarh adnalas parmanints da proposiziuns lexhislatïus in "La Luploira." El Secretar d'Estat removarha proposiziuns lexhislatïus da "La Luploira" àl requesta del auþor. Schi üna proposiziun lexhislatïu tent remainada in "La Luploira" per pü qe 59 ziuas, el Secretar d'Estat put removarh-en.

9.5

Üna proposiziun lexhislatïu isch zonada àl Secretar d'Estat per püblichind in "La Luploira." Üna proposiziun lexhislatïu zonada com'acest fost estarh parsequitada par els mocts "Uréu q'estadra sa" es la nómina del auþor es el titreu in qi el auþor isch profrind la proposiziun. El Ziu put regularh el vej in qi auþors identifichent lor capacità. üna proposiziun lexhislatïu put estarh zonada par cumpatreux mutipais, mas lexhislateir qissen nómina isch listada prüma osprey els mocts "Uréu q'estadra sa" isch considerada el auþor dal proposiziun. El Secretar d'Estat put refúçarh à aceptarh proposiziuns lexhislatïus qe non sint taipadas clarmint eda sür üna maschina à scríuarh eda sür ün blendeir dels mocts.

9.6

Osprei sieu proposiziun lexhislatïu tent paßada bisquinc ziuas in "La Luploira," el auþor put zonarh-en, cün eda sanc modificaziun eda amendamaintsch, com'iens proxhet àl Secretar d'Estat eftir els procedançeux specificats in Artical IX: Secziuns 8—12. El Secretar d'Estat put, com'evri, refúçarh à aceptarh schi o staxa qe el proxhet isch sa substançalmint underschidlec'h da sieu forma urixhinal com'iensa proposiziun qe ça costitua üna proposiziun substançalmint underschidlec'h. Pa tal ün staxind, el proxhet isch autumätsmint restorniat àl "Luploira."

9.7

À sieu ziscreßiun, el Senschal tischa el drept à arac'harh ingen proposiziun lexhislatïu dal "Luploira" es instrucatarh el Secretar d'Estat à tarschnarh-en com'iens proxhet zonat propramint. El Seneschal sè Prüms Diktats sint tolonéux da toct proviziuns relatind à proposiziuns lexhislatïus es "La Luploira."

9.8

Per el prüm Clark à estarh püblicat osprei d'iensa Ligna-Moart d'Eleziun come zesfinada in Artical VII: Secziun 3, solamint proposiziuns lexhislatïu qe sint in "La Luploira" es tienent estada là per à mhíus simca ziuas povent zevienarh elactavais per püblicaziun in "el Clark" come proxhets.

9.9

Proxhets serà zonats avant la vaintsch-pirmalaiset ziua del mes, àl Secretar d'Estat per cunsideraziun par el Ziu. Proxhets reçeitats osprei la vaintsch-pirmalaiset ziua del mes serà püblicats in el proxim Clark eda postponats per viens Clark, àl Secretar d'Estat sè ziscreßiun.

9.10

Ün proxhet put estarh par en zonind àl Secretar d'Estat. Ün proxhet zonat com'acest fost estarh parsequitat par els mocts "Uréu q'estadra sa" es la nómina del(s) auþor(s) es sieu/lor parti es provinçù-matra. El Secretar d'Estat put refúçarh à aceptarh proposiziuns lexhislatïus qe non sint taipadas clarmint eda sür üna maschina à scríuarh eda sür ün blendeir dels mocts.

9.11

Schi ingen proxhet quaira à amendarh, cambiarh, eda renonçarh ingen Artical del Legeu Orgänic eda d'ingen Legeu, el proxhet fost specificarh exactamint el(s) Legeu(x) eda l'Artical (eda els Articais), qualsevol ça quaira à amendarh, cambiarh, eda renonçarh. El Secretar d'Estat put refúçarh à aceptarh proxhets qe non atqueschent aceasta proviziun.

9.12

Toct proxhets reçeitats par el Secretar d'Estat dürant viens mes del calendriereu serent cunagarats ainciün ün xhurnal lexhislatïu püblicat, à estarh nominat "El Clark." El Clark serà cunagarat anteriour àl prüma ziua del mes parsequitind, es serà püblicat aceasta ziua.

9.13

Tonaton Secziuns 2 es 5 d'acest Artical, el Ziu put façarh legeux regulinds el númerul da proxhets qe ün Membreu dal Cosa eda ün Senator put zonarh per viens Clark sanc el fost à amendarh el Legeu Orgänic.

Artical X: El Validaziun dal Lexhislaziun

10.1

El Ziu isch el organ soleu qi isch auþorisat à considerarh es enactarh lexhislaziun qi'st fostal partù l'entieir naziun. El Ziu isch conposuat del Regeu, el Senäts, es la Cosa.

10.2

Els asunts del Ziu sint superviçats par el Secretar d'Estat. Àl schtarteu da cadascu mes el Secretar d'Estat façarha üna copia del Clark pü recent avalaval à toct dels Membreux dal Cosa (MCs) es Senators. Cadascu MC es Senator votarha över cadascu proxhet in cadascu Clark (par post, telefiun, eda zeviçù electronic), es MCs es Senators tischent txusca el fim dels asunts sür la vaintsch-pirmalaiset ziua del mes del calendriereu à zonarh lor votas àl Secretar d'Estat.

10.3

Ün MC es ün Senator fost votarh "per" (a'iens proxhet qe aprova), "contra" (a'iens proxhet qe nalaprova), eda "austanéu" (pr'iensa austanaziun) över cadascu proxhet. Ün MC eda Senator sè votas fost estarh zonadas txüstavint la ligna-moart per estarh valáiveis.

10.4

Osprei el fim dels asunts del Ziu, el Secretar anonçarha las resultaes dals votas àl stampa pronto. El proxim Clark püblicarha ün recordeu da qi voteva per cadascu proxhet, es qualsevois proxhets validevent eda failevent, es par qet marxhen.

10.5

Salva dove altramint espunat in acest Legeu Orgänic ingen proxhet qe reçeita pü votas da "per" qe votas da "contra" in la Cosa es el Senäts isch considerat à tirh estescu adoptat par el Ziu. Ingen altreux proxhets sint considerats à tirh estescu rexhectats. Ingen proxhet adoptat par el Ziu isch apraviat dret àl Regeu per sieu aðcjeschaziun.

10.6

Cadascu proxhet qe tent estescu validat par el Ziu, avant zevient-ça ün legeu, serà presentat àl Regeu. El Regeu put signarh el Proxhet, es in aceasta cauça zevenarha-ça ün legeu strax; eda o put vetoïçarh el Proxhet, es in aceasta cauça serà restorniat, avetz sieu auxheziuns, àl Ziu, qualsevol procedarha à ricunsiderarh-en in el proxim Clark. Schi el Regeu ni signa ni vetoïça ün Proxhet avant la ziua final del mes in qi esteva validat par el Ziu, qualsevol procedarha à ricunsiderarh-en in el proxim Clark. Schi, osprei ricunsideraziun, doua tierçéux dal Cosa agreadra à validarh el proxhet, avetz l'aproval del Senäts, eda el pärts del proxhet à qualsevol el Regeu auxhecta, zevenarha-ça ün legeu zespitzi l'auxheziun del Regeu.

10.7

Salva qe c'estadra altramint espunescu in acest Legeu Orgänic, quand qe si zestermina la terminaziun d'iensa vota in aint casa del Ziu, las austanaziuns non serent comptadas.

10.8

El Ziu isch tradicat da validind dels legeux ex post facto es dels Proxhets da Tantadità, eda da cuncludind capitulaziuns militaes.

Artical XI: El Seneschal

11.1

El cäps del Governamaintsch, eda Prüm Ministreu, serà nominescu, es isch in acest Legeu Orgänic satüra come, el Seneschal. Ingen Erteier isch electaval à estarh Seneschal; masmint, el Regeu da Talossa put txamais estarh Seneschal.

11.2

El Regeu apünta el Seneschal. Schi ün singul parti ocupa üna maxhorità dels eschcaes in la Cosa, el Regeu çoiçarha come Seneschal qetsevol individual serà designat par acest parti. Schi aucün parti tent üna maxhorità, el Regeu apüntarha ün Seneschal osprei consultind els duceux dels pártis cün el bupt da trovarh ün Seneschal qi put estarh victuat in acternas Votas da Confiençù par üna maxhorità dal Cosa. El Regeu fost apüntarh ün Seneschal da din viensa seifetziua del fim dals eleziuns, eda anonçarh la continuaziun del pertract in l'óifisch.

11.3

El Seneschal serà indetxerat par recitind l'Eida dal Óifisch þistoric in el Glheþ Talossan, schi pouçival in la presençù d'iensa copia del glhibreu þistoric, La Tariglha dels Glheþen. Levitarha sieu deschterà es recitarha l'Eida verbalmint in la presençù del Regeu eda ün membreu del Cort Pü Inalt, eda in perziun eda över la telefiun. In pläts da recitind l'Eida entieir o put simplamint affirmarh par el moct "üc" sieu intenziun à tirh à sieu stanceas. L'Eida dal Óifisch þistoric parsequita:

"Eu afirm, solenâmînt, që eu, [nôminâ], cün fidálità, rompliarhéu l'ôifisch da Sieu Maxhestà së Seneschál del Regipäts Talossán, és zefençarhéu, àl miglhôr da v'aválità, la sigürità del Estat Talossán. ¡Så viva el Regeu!"

{"Eu afirm, solenamint, qe éu, [nómina], cün fidalità, rompliarhéu l'óifisch da Sieu Maxhestà sè Seneschal del Regipäts Talossan, es zefençarhéu, àl miglhor da v'avalità, la sigürità del Estat Talossan. ¡Sa viva el Regeu!"}

11.4

El Seneschal tent dels deveirs d'Estat. O put cunseglharh el Regeu à zißolvarh la Cosa es à apüntarh es removarh membreux del Cußeglh. Sieu aðviçéu àl Regeu över acestilor facendas non put estarh refuçat. El Seneschal put emestarh Discuorsen àl Naziun in forma scriut, zesclararh zuerïa txusca l'aproval dal Cosa, scríuarh traþitaes txusca l'aproval dal Cosa, coitarh el Ziu sè consideraziun da lexhislaziun, es emestarh els Prüms Diktats.

11.5

Els Prüms Diktats (PDs) sint zesclaraziuns püblici qi afectent el governamaintsch sè politici es tienent la forziun d'iens legeu. Os sint institutats pa lor cuntrasignatür par el Regeu, funziunent come legeux per toct pürpösen, es povent estarh renonçats par üna vota dal maxhorità dal Cosa. Schi ün Prüm Diktat isch vetoïçat par el Regeu, la Cosa put introduçarh el text del PD com'iens proxhet regular es, schi reçeita-ça doua tierçéux dal vota, zevient-ça ün legeu zespitzi el Regeu s'auxheziuns. Ün PD txamais put estarh uçat à amendarh el Legeu Orgänic. PDs serent püblicats àl pü frü uportunità pouçival in el Clark.

11.6

Schi 'n petiziun bacada par dels membreux dal Cosa qi tiennent pü qe zemi dels eschcaes dal Cosa isch presentada àl Corona, instrucatind el Regeu à remplaçarh el Seneschal, el Regeu agrearha àl petiziun, es remplçarha el Seneschal cün ingen perziun specific qi'st nominescu in la petiziun, eda, sanc ingen recomendaziun specific pr'iens succeßoreu, cün ingen perziun qi la Corona crea inperarha la confiençù dal Cosa.

Artical XII: El Governamaintsch (Cußeglh)

12.1

El Regeu apünta es fira membreux del Governamaintsch (Cußeglh), es lor subordinätsilor, pa l'aðviçéu del Seneschal. El Governamaintsch qomsista el Seneschal, el Distain, el Ministreu dels Afaes Utphätseschti, el Ministreu da Zefençù, Ministreu d'Inmigraziun, es Ministreu da Stuff. Altras ministries variösen povent ocsà estarh apüntadas come el Seneschal txuxha d'estarh cüfneval.

12.2

Els Ministreux del Cußeglh sint respunçivais àl Seneschal, qi os cunseglhent es da qi reçeitent zireziun, es exerçicent pevarhen d'estat cün sieu consint.

12.3

El Ministreu dels Afaes Utphätseschti controlarha da toct corespunsençù uficial teschent el Regipäts es pevarhen utphätseschti.

12.4

El Ministreu da Zefençù controlarha dals forziuns armeschti es morais del Regipäts dürant els temps da päx es dürant els temps da zuerïa zesclarada. Dürant els pieriots queis, o serà satüra come el "Ministreu da Zuerïa."

12.5

El Ministreu d'Inmigraziun superviçarha l'inmigraziun da citaxhiens noveux ainciün Talossa, in cußeglhença cün el Cort Pü Inalt.

12.6

El Ministreu da Stuff prepararha, àl txal dal Cosa, del Seneschal, eda pa sieu propreu iniceatïu, texts informatíus över el Regipäts Talossan.

12.7

Piusutra acestilor sfätsilor, deveirs da Ministreux serent setats par tradiziun es coitaziun.

12.8

El Regeu apüntarha ün membreu del Governamaintsch à estarh Distain sür l'aðviçéu del Seneschal. El Distain actarha in el pläts del Senescahl in l'evint qe quell sè moart, resignaziun, ausinçù, eda invalourità, txusca ün Seneschal noveu estadra apüntescu. El Ziu put seþarh par legeu els procedançeux à zesterminarh l'ausinçù eda l'invalourità del Seneschal.

12.9

El Regeu apüntarha ün Membreu dal Cosa à perservarh come el Túischac'h, pa l'aðviçéu del Seneschal per la stancea arivind. El Túischac'h presidarha, zirectarha es reglarha à Cosas Vivinds in üna moda unpartizán. O isch considerat el þonoresc Presedint dal Cosa es serà pretziçat toct vanaraziun dü quand perservind com'acest.

Artical XIII: La Zuraziun dal Cosa es del Governamaintsch

13.1

La zuraziun dal Cosa. La Cosa cunventa doua seifetziuas osprei las eleziuns xhenerais, sür la prüma ziua del mes, per coíncidarh cün la püblicaziun del prüm Clark. Sieu stancea isch abúec'ht sex mesen, cadascu mes coíncidind cün ün Clark. Com'evri, el Seneschal put insertarh teschent ingen doua Clarks, eda osprei el sexlaiset Clark, ün "mes da spaßetxada" in qi aucün Clark isch püblicat es aucüns asunts dal Cosa eda del Senäts sint conductats. Non pü qe viens "mes da spaßetxada" put estarh zesclarat dürant ingen stancea d'óifisch. Dürant sieu dirnalaiset mes el Regeu emestarha ün Escrigut da Zißolvaziun terminind sieu stancea. Àl temp qe la Cosa isch zißolvada, toct sieu Membreux resignarha, mas ingen Membreux qi tienent posiziuns in el Governamaintsch povent remáinarh in acestilor posiziuns txusca las resultaes dal eleziun sint resolvadas.

13.2

Auþorisaziuns da Zifißiun (exeiziun àl secziun previös). À ingen temp osprei l'eleziuns, mas avant el prüm Clark dal Cosa noua tent estescu püblicat, el Regeu put emestarh üna Auþorisaziun da Zifißiun pa l'aðviçéu del Seneschal ívärts. Tal üna Au‏þorisaziun ani‏þila el publicaziun del prüm Clark dal Cosa noua es permita el Seneschal viens mes pü in qi à formarh ün governamaintsch eda prepararh sieu governamaintsch sè plan lexhislatïu. Schi üna Au‏þorisaziun da Zifißiun isch emestada, el governamaintsch ívärts pierda viens mes da sieu stancea da sex mesen, es put solamint emestarh es votarh pa ün maximum da simca Clarks avant eleziuns nouas sint holdadas.

13.3

Zißolvaziun frü dal Cosa. El Regeu put emestarh Escriguts da Zißolvaziun per zißolvarh la Cosa avant sieu stancea tent expirada. El Seneschal put apialarh per tal Escrigut da Zißolvaziun, es schi l'apialaziun estadra presentada cün la bacaziun explicada dels membreux dal Cosa qi represantent üna maxhorità dels eschcaes là, el Regeu zißolvarha la Cosa efectíu strax eda, schi la Cosa estadra in seßiun, sur sieu spaßetxada próxima. Schi l'apialaziun manc'hadra tal exprimaziun explicada dal bacaziun d'iensa maxhorità dal Cosa, el Regeu non actarha sür l'apialaziun pr'iens pieriot da tres ziuas osprei sieu reçeitaziun, es à'cest temp actarha sür l'apialaziun solamint schi la Corona non tent estescu presentada düt acest temp üna petiziun, bacada per dels membreux dal Cosa qi represantent pü qe zemi dels eschcaes là, urind qe la Cosa non estadra zißolvada.

13.4

Zuraziun del Governamaintsch. Membreux del Governamaintsch preindent l'óifisch quand relaschats par el Regeu. Acestilor apüntamaintschen es remandaziuns sint reguleschti qualsepläts d'alter in acest Legeu Orgänic.

13.5

Vota da Confiençù. El Clark fost ceafarh, in cadascu ediziun, üna Vota da Confiençù. Aceasta parsequita: "¿Volt-tu qe el governamaintsch corentic continuadra in sieu stancea d'óifisch?" Cadascu MC fost respúnsarh aceasta fraga in sieu scrütì del Clark in cadascu mes, eda avetz üna vota d' "üc" eda da "non." Schi àl fim da cadascu mes la vota da "non" supernumera la vota d' "üc," el Regeu zißolvarha la Cosa es zesclararha eleziuns nouas.

Artical XIV: La Cosa Vivind

14.1

La Cosa put holdarh Cosas Vivinds (síanças faç'à-faça dal Cosa) par el legeu. À façarh com'acest, ün proxhet fost estarh presentat àl Cosa nominind el mes specific in qi l'evint paßarha, es estarh validat in la Cosa par üna vota da doua tierçéux.

14.2

El däts exact es la locaziun dal Cosa Vivind serent seþeschti par el Seneschal osprei cußeglhença avetz toct partias relevints. Toct membreux fossent reçeitarh aviß doua seifetziuas avant el däts dal Cosa Vivind, es ün atentat þonest fost estarh façat avant à zesterminarh ün däts per la síança qe sa muiteux MCs qe pouçival povent attendarh.

14.3

El Seneschal put, schi els evints en aintparsent, emestarh ün PD auþorisind üna Cosa Vivind in el mes parsequitind del calendriereu. Tal ün PD put estarh vetoïçat (in adiziun àls façiuns normais) par ün protest formal àl Secretar d'Estat par Membreux dal Cosa compriçinds à mhíus viens tierçéu del númerul d'eschcaes electats in el Cosa. Quand seþind el däts dal Cosa Vivind in acest vej, el Seneschal fost tirh àls cundiziuns in la Secziun precedind.

14.4

Membreux qi non put attendarh non serent negates el drept da votarh över acest mes sè Clark. Os povent envoxhiarh sieu votas àl Secretar d'Estat in ingen vej pouçival, svo àð as povent estarh anonçadas àl Cosa Vivind. Ün membreu put, in forma scriut, zelegarh sieu auþorità da votarh (momaintschamint aðsignarh sieu eschcaes) a'iens altreu perziun qi put attendarh la Cosa Vivind, mas aucün individual put tirh pü qe treinçe eschcaes, comptind es eschcaes da procüra es eschcaes aðsignats parmanintmint, per els pürpösen dal Cosa Vivind. El Ziu put espunarh par el legeu per las resquiraziuns d'iens númerul competind, es per cüratüra par telefiun, conferençia videoeasca, eda altreux vejs zisparats.

14.5

Votas presentada àl Secretar d'Estat osprei la Cosa Vivind non serent comptadas in el cuint final. El cuint final dals votas över toct proxhets isch preindat àl fim dal Cosa Vivind. Acest artical aßuma la prümità sür ingen altra proviziun àl cuntrar.

14.6

Proxhets eda amendmaintschen noveux, non povent estarh presentats àl Cosa Vivind. Aucün proxhet non püblicat in el Clark put estarh debatat. Clarks serent püblicats eftir s'chedüle com'usual.

14.7

Senators serent permitats à partiçiparh in zebätsilor dal Cosa Vivind sür els mismeux fundamaintschen dels MCs, mas non povent zelegarh eda exerciçarh votas da procüra. Dürant el mes d'iensa Cosa Vivind, el Senäts votarha dimpersè (come specificat in Secziun 2 d'Artical IX), salva qe Senators fossent zonarh sieu votas àl Secretar d'Estat osprei el temp del cuint final specificat in Secziun 5, dasupra.

Artical XV: Els Amendamaintschen àl Legeu Orgänic

15.1

Ün amendamaintsch àl Legeu Orgänic put estarh façat par üna proclamaziun par el Regeu quand sa auþorisat par:

  • üna vota da doua tierçéux in embù cámeras del Ziu, es
  • l'approval d'iensa maxhorità dels voteirs qi participant in ün referendüm sür la fraga del amendamaintsch non pü schpeit qe l'eleziun xheneral qi'st s'chedülada parsequitind l'approval del Ziu.

Chinxhen proposats à'cest Legeu Orgänic qe afecta represantaziun d'iensa provinçù in el Senäts, eda dal teritoria eda dal soveranità equal d'iensa provinçù, serent solamint validates avetz l'aproval d'iensa maxhorità dels voteirs partiçipinds in aceasta provinçù.

15.2

Las Pactas dels Drepts es dals Livertaes, estind sacras es neceßaes àl zefençù d'ár società liverada, sint proviziuns cunvaladas d'acest Legeu Orgänic. As povent solamint estarh amendadas schi el referendüm resquirat par Secziun 1 isch validat avetz üna maxhorità da doua tierçéux dels voteirs qi partiçipent in el referendüm.

Artical XVI: Els Corts

16.1

El pevarh xhüdesch da Talossa serà vestat in viens Cort Pü Inalt, in el glheþ Angleasca the Uppermost Cort, es in tais corts inferiors qe la Cosa da temp à temp establischadra. Els Cadins es del Cort Pü Inalt es els cadins dels corts inferiors, serent electats in accordançéu avetz l'Artical XVI, Secziun 4, es tischent sieu óifischen per vida (eda txusca resignaziun), es povent solamint estarh removats par üna vota da doua tierçéux in la Cosa cün l'aproval del Regeu es del Senäts.

16.2

El Cort Pü Inalt qomsistarha tres Cadins. Els tres membreux del Cort Pü Inalt sint cun-equais per toct pürpösen. Com'evri, el Cadì qi tent perservat sür el Cort per el pieriot pü lung da temp övertoct tent la titla maravetxesca del "Cadì Vellitor." Altreux corts inferiors, qomsistarhent sa muiteux cadins come sint establischats par el legeu. Toct corts fossent tirh ün númerul útphar da cadins.

16.3

Ni ün Regeu röinind ni sieu Cunsort, ni ün Rexhaint dürant sieu rexhençù, ni el Secretar d'Estat, ni el Seeschal estarha ün Cadì del Cort Pü Inalt eda ün cadì in ingen cort inferior qe el Ziu creatadra. Ni ingen Senator eda Membreu dal Cosa estadra ün Cadì del Cort Pü Inalt.

16.4

In l'evint d'iensa vacançù, eda in el Cort pü Inalt eda in ün cort inferior, ingen membreu del Ziu put coptarh ün remplaçind. El coptescu serà aprovescu par üna vota da doua-tierçéux in la Cosa es d'iensa maxhorità in el Senäts cün vfavour da sieu apüntamaintsch. Sür acest approval el Regeu apüntarha el coptescu com'iens Cadì del Cort pü Inalt eda d'iens cort inferior es aglhorc o preindarha sieu pläts per vida sür el cort. El Regeu put, zesclarind sieu raziuns per façind sa, refúçarh d'apüntarh el coptescu, es el Ziu ricunsiderarha el coptescu eda coptarha ün noveu. Schi, osprei la ricunsideraziun del coptescu, doua-tierçéux dal Cosa es ün maxhorità del Senäts tiennent aproveschti la coptaziun, el Regeu non put refúçarh d'apüntarh el coptescu com'iens Cadì del Cortpü Inalt eda d'iens cort inferior.

16.5

Quand ja'iens precedint exact, ün cort prediçarha eftir el legeu. Quand ja'iens aucün precedint exact, ün cort façarha üna regla apropriäts àl cauça, eda par re-interpretind üna regla vea (statutia eda altramint) eda par aplichind qe ça considera d'estarh principais da xhusticia, cunsístents cün las Pactas dels Drepts es dals Livertaes. Els corts rendarhent sieu zeciziuns profta dü àl intenziun urixhinal d'ingen legeu estind clarificat, come zesfinat par el legeu s'auþor(s). In l'evint d'iensa ziferençù in interpretaziun dal sençù d'iens legeu, el cort renderarh üna interpretaziun uficial cün respectù dü àls Pactas dels Drepts es dals Livertaes. Schi viens dels cadins scriveva el legeu, o non fost recusarh-se es designarh ün remplaçind tempurar.

16.6

Els corts consentarhent à zecidarh aucün cauça txusca presentat avetz evidençù scriut par el Prosecutaziun provind a'iensa maxhorità dels membreux del cort qe üna escasença criona da securind üna conviziun actualmint exista. Els corts, par üna vota d'iensa maxhorità, povent refúçarh à zecidarh ingen cauça, in efect cunfirmind el réu (eda statüs quo) sè posiziun. El Cort Pü Inalt fost supliçarh ingen plentifeu qissen cauça ça refúça à zecidarh üna xhustificaziun scriut da tal ün refüs. À c'hauça da piericlour douaplic, üna cauça remandada non put estarh initziatada ün altreu fäts.

16.7

Schi ün cadì isch üna partia in üna cauça del cort, o se recusarha del eschcan per la zuraziun dal cauça, es coptarha ün remplaçind tempurar, qi serà aprovat par els altreux cadins del cort.

16.8

Aucün cort emestarha ingen zeciziun au‏þoritatïu sanc l'uportunità per toct sieu membreux à considerarh la cauça àl fraga. Masmint, ün singul Cadì del Cort Pü Inalt put zecidarh üna cauça soleu schi acest isch aceptaval àls altreux membreux del Cort. O serà apüntat à façarh acest par üna vota ünanimös da toct tres membreux del Cort , es rendarha üna zeciziun över la cauça sa schi estadra üna maxhorità del Cort entieir. Sieu zeciziun zevient la zeciziun del Cort es non put estarh apialada.

16.9

In l'evint qe ün cort ziscovra lengatx suranal eda confundind in el Legeu Orgänic eda in ingen legeu, el cort, com'iens pärts da sieu zeciziun scriut, put requestarh del Ziu, eda schi relevant, el lexhislatür Provincial qe reviça el legeu. Txusca tal confuziun isch resolvada, el cort prediçarha eftir el cour pü xhust es eqitaval del legeu, eftir la sençù ortzinar dels mocts, eda schi tal mocts tienent aqirat lexhitalmint üna sençù tec'hnical, eftir la sençù tec'hnical.

16.10

El Cort triarhá popuis per toct ufeinças sub legeu, per exampal, schi üna perziun fäts qualse'cosa qe o non fost façarh, eda schi non fäts qualse'cosa qe o fost façarh. El Cort inflingarhá tal custança qe el legeu asigüra.

16.11

Las zeciziuns (es disséntis) del Cort serent scriuts in el Clarks schi els auþors sa desirent, come permitat par scurznità.

16.12

Els corts tischent el pevarh à enforçarh peinaltaes contra violeirs, cunmiaschürat avetz la straintschità dal crima. El Cort Pü Inalt put in certaes circonstanças extrems imposarh la peinaltà da difunxha del pats, par üna vota ünanimös. Sätsilor put solamint estarh renverçats par üna Suplica Rexhital.

16.13

Ingen cadì put emestarh xhußiuns del cort eda inxhunziuns eftir els xheneralmint principais aceptats del legeu Anglo-American. Acestilor inxhunziuns povent comandarh üna partia à rompliarh sieu deveir lexhital, eda povent previnçarh l'enforçamaintsch d'iens legeu qe estadra Unorgänic. La violaziun d'iensa inxhunziun isch tarschnada come sprätsch del cort. L'arviteir final dal Orgänicità d'inzhunziuns isch el Cort Pü Inalt da Talossa.

16.14

Els Cadins del Cort Pü Inalt es toct altreux cadins apoartarhent cadins sè coifürs dürant l'exerciçeu da pevarh xhüdesch.

Artical XVII: Las Subziviçaziuns Teritoriais

17.1

La teritoria citanàl da Talossa isch subziviçada ainciün els Borgais (casamaintschen), els Pleivs (grupas da casamaintschen), els Cantons (cuntradas del censüs) es las provinçuns. El Cantò isch la pü tita subziviçaziun teritorial qe put estarh aðsignada da viens juristiçal à'iens altreu; Borgais, Pleivs, eda süperfiças pü tita non povent estarh separadas da Cantons eda aðsignada à altreux Cantons.

17.2

Toct citaxhiens Talossaes belongarhent àl Provinçù qi os þavitent. Citaxhiens qi vivent àl exteriör da Talossa sint aðsignats à'iens Provinçù par el Ziu àl temp da sieu veitaziun par el Ziu, in accordançéu avetz els legeux estinds.

17.3

Aucün perziun s'aßinmeteu provincial serà alteirat sanc sieu consint exprimat, ívenðo el Ziu considerarhá d'estarh cüfneval eda apropriäts à resürtirh las grentzas d'aßinmeteu xheografici. Masmint, ün Erteier qi demurent in Talossa imrè serà aðsignat àl Provinçù qi o þavitent, ívenðo las grentzas provinciais cambiarhent es sieu domeu estadra per aceasta raziun "riaðsignat" à'iens altra Provinçù.

17.4

Las teritorias sint Cantons (eda grupas da Cantons) qi non sint autugoverninds. As sint aðmistradas par Governadeirs apüntats par el Regeu avetz l'aðviçéu del Seneschal es subxhectadas als legeux del Ziu; La Teritoria Antarctic da Pengöpäts isch üna exeiziun à'cest regleu (Secziun 11).

17.5

Las Provinçuns sint Cantons (eda grupas da Cantons) qi sint autogoverninds es autonoms. As sint aðmistradas par governamaintschen constituziunais electats democräticmint da din la Provinçù. Grentzas provinciais povent solamint estarh cambiadas par el Ziu avetz el consint dal Provinçù eda Provinçuns àl fraga.

17.6

El Ziu, subxhectat à'cest Legeu Orgänic, tischa el pevarh à façarh legeux per el päx, el benestarh, es el ben governamaintsch del Regipäts cün respectù à:

  • La renonçaziun es l'amendamaintsch, subxhectat à'cest Legeu Orgänic, dal lexhislaziun federal q'esteva façada avant qe l'institutaziun d'acest Legeu Orgänic;
  • El censüs es els statistici;
  • Las geviac'htas es el miaschürs;
  • Erxhent curind, soldour es corsu lexhital;
  • La þauraziun, es expençamaintschen dels revenüns es dels érxhents püblici del Regipäts, mas svo àð non à ziscriminatarh teschent las Provinçuns eda las Teritorias eda lors pärtsilor;
  • Els drepts da copia, las brevestas, es marqeux da cumerçù;
  • Las funziuns del post, del telegraf, dal telefiun, del radieu, dal televiziun, del inter'riet, es altras funziuns similiaes;
  • La zefençù del Regipäts, es sieux pärtsilor;
  • El control dals forziuns à executarh es mamteneçarh els legeux del Regipäts;
  • Las corporaziuns formadas sub els legeux del Regipäts;
  • L'inmigraziun es l'utvändraziun, la veitaziun es els aglhens;
  • La tradaziun es la lobxha;
  • La siada del governamaintsch del Regipäts;
  • Els afaes externais, includinds la cumerçù utphätseasca, la cumerça, las traças, es el transpò;
  • Las facendas referadas àl Ziu par el governamaintsch d'ingen Provinçù, mas sa qe el legeu extendarha solamint àl Provinçù par qissen governamaintsch la facenda isch referada, eda qi adopta el legeu osprei;
  • Las facendas suceßíus à l'execuziun del governamaintsch Federal, sanc la praixhúdiça àl soveranità iherind dals Provinçuns;
  • Els signeux, els drapéux, l'araldicour, els anþems, els evints culturais es las altras cosas similaes del Regipäts Talossan; mas non dals Provinçuns individuais (el Ziu put façarh üna exeiziun per la zefençù dal nomenchiatüra eda del araldicour tradiziunal in pläts avant l'adopziun d'acest Legeu Orgänic);
  • Las zisputas es las relaziuns teschent las Provinçuns;
  • La creaziun dals Provinçuns nouas, svo àð la soveranità es la teritoria d'ingen Provinçù estind non c'è alteirada sanc consint d'aceasta Provinçù.

17.7

Quand qe ingen legeu d'iensa Provinçù, conçernind ingen pevaren adnumerats in Secziun 6, c'è ziscunvenént avetz ün legeu del Regipäts, el legeu Provincial serà unvaláival àl alcança dal ziscunvenença.

17.8

Toct i pevaren non vestats in el Regipäts par acest Legeu Orgänic serent vestats exclusivamint in las Provinçuns.

17.9

Cadascu Provinçù se governarha svo à c'è guarantat à sieux citaxhiens la proteziun compläts da lor drepts sub acest Legeu Orgänic. Las eleziuns Provinciais povent, schi c'estadra specificat sa in üna Provinçù sè constituziun, estarh holdadas par la Cantzelerïa àl mismeu temp qe las eleziuns àl Cosa, es in accordançéu avetz els legeux es las reglas naziunais. El Regeu apüntarha ün Cunstaval per cadascu Provinçù. Txusca el Regeu eda el Cunstaval proclamadra üna constituziun Provincial qe asigüra altramint, üna Provinçù sè Cunstaval perservarha com'iens Governadeir Militar es put exerciçarh toct i pevaren del governamaintsch Provincial. Ün Cunstaval non proclamarha ingen constituziun Provincial eda ingen amendamaintsch constituziunal qe:

  • Cuflicta cün ingen stipulaziun d'acest Legeu Orgänic,
  • Otorga àl Regeu (es cunsequamint àl Cunstaval com'el Regeu sè representanteu in la Provinçù) pevaren rexhitais míus extendats qe acestilor otorgats àl Regeu sür el nival naziunal, salva qe els pevarhen rexhitais Provinciais non neceßent à includarh ün drept da zißolvaziun schi las eleziuns Provinciais sint holdadas cüncorenticmint cün las eleziuns àl Cosa,
  • Faila à asigürarh ün drept à apialarh las zeciziuns dal cort(s) Provincial (Provinciais) (schi ingen existadrent) àl Cort Pü Inalt eda tais altreux corts com'estadrent creats, eda
  • In la cauça dal adopziun d'iensa constituziun noua, non c'è aprovada par ün referendüm in qe à mhíus eda üna maxhorità da toct citaxhiens dal Provinçù eda üna maxhorità da doua tierçéux dals votas actualmint zonadas c'è cün favour dal constituziun.

17.10

Per els pürpösen d'acest Legeu Orgänic, l'Ì da Cézembre serà ün pärts unaglhénaval dal teritoria citànal del Regipäts. Ça serà üna Provinçù singul, subziviçada ainciün doua Cantons, separates par Ligna da Moart sa'peglhada come aistimada li 2. Julia dallas 1986/vii. Embù Cantons sint tzara Talossan, tonaton sieu garnamaintsch par el militar Françal. Acestilors Cantons tischent sieux nóminas tradiziunais, Zone autorisée es Zone interdite.

17.11

Talossa sè colonia trasmarì, La Teritoria Antarctic da Pengöpäts, isch ün pärts irevocaval dal casapaterna naziunal es txamais serà avandunada. Ça serà aðmistrada par ün Governadeir apüntat per ün pieriot undefinì par el Regeu pa l'aðviçéu del Seneschal.

17.12

Aucün Borgal, Pleiv, Cantò, Provinçù, Teritoria, eda altra süperfiça dal teritoria Talossan put secedarh da Talossa, ni validarh ingen legeu qi contravençent ingen pünt d'acest Legeu Orgänic salva qe os sint explicadamint permiteschti à façarh-en in acest Legeu Orgänic.

17.13

Aucün Provinçù noua serà costituada osprei l'adopziun d'acest Legeu Orgänic salva qe la Provinçù propoçada ceafa ün citaxhienatx d'à mhíus bisquinc popuis.

Aucün Provinçù noua serà costituada osprei l'adopziun d'acest Legeu Orgänic salva qe la Provinçù propoçada ceafa da din en üna constituziun avetz ün governamaintsch electat es ün citaxhienatx compriçind à mhíus bisquinc popuis.

Tonaton aceasta secziun, toct provinçuns serent guarantadas la represantaziun equal in el Senäts.

Artical XVIII: La Citaxhienità es els Drepts

18.1

La citaxhienità Talossan c'è solamint aqirada par els ops Orgänic. El procedançeu exact per la veitaziun serà zesterminat par el legeu.

18.2

Els þavitinds dal teritoria Talossan qi non sint citaxhiens Talossaes sint considerats "Cestours" es non sint indreptats à participarh in la proceßa political da Talossa.

18.3

Ingen utphätsesc eda Cestour qi sentia in sieu coraziun qe o isch Talossan put aqirarh la citaxhienità Talossan par el parsequitarh dels procedançeux del legeu dal citaxhienità.

18.4

Els cuntagnats formaes d'aceasta secziun tent estescu zescunstat del Legeu Orgänic; el numerind dals secziuns d'acest artical tent estescu preservat.

18.5

Schi el Cort Pü Inalt ingentemp acternamint trovadra ingen fraudatà eda unþonestà in ün Citaxhien sè candidatür urixhinal, includind sieux stâtsmints àl Cort eda àls Membreux dal Cosa; eda schi el Cort Pü Inalt convictadra el Citaxhien per las activitaes antiTalossaes, ça put imposarh peinaltà dal difunxha da Talossa. El Regeu put cüflartarh tal ün säts.

18.6

Ingen perziun, qissen citaxhienità c'è zismintada, put riaplicarh par sufervind el procedançeu (minus ingen porziuns qi estevent compiasadas riuschladamint) osprei la proxima eleziun xheneral.

18.7

Las cratoiras nascadas osprei li 1. Januar dallas 1989/x, viens (eda embù) da qissen paremts natüravais eda adoptatïu isch ün citaxhien Talossan àl temp dal natascha, sint "Dintaliuns" es autumätsmint tischent els drepts complätsilor da votind quand qe os se enrexhistrent avetz el Ministreu dal Inmigraziun sür eda osprei lor tordeschlaiset nadaliça. La notificaziun qomsistarha scríuarh ün papiereu över "Qet Significa Talossa à Mhe."

18.8

Els citaxhiens Talossaes povent vivarh da din el pats eda utphäts. Aceasta slava non afecta lor nival lexhital eda lor drepts citànais eda politicais.

18.9

Els Erteiers povent voluntarmint renunçarh sieu propra citaxhienità. Acest put estarh façescu par püblicmint emestind üna Zeclaraziun scriut dal Renunçaziun. Ça serà institutada sür sieu repaxhaziun par el Secretar d'Estat par l'emestaziun d'iens Escrigut da Terminaziun dal Citaxhienità, qi serà püblicat sub el saxhel dal Cantzeleria.

18.10

Els Erteiers put ocsà volontarmint renunçarh lor citaxhienità par la nonpartiçipaziun voluntary, apschta es intentïu. Acest c'è zesfinat com'el refüs zeliberäts à votarh in tres eleziuns cunsecutíus per la Cosa. Schi ün Citaxhien non cheradra à votarh (per las raziuns dal cunschençù), o avisarha el Secretar d'Estat in forma scríut da sieu intenziun, es acest comptarha com'iensa "vota" per els pürpösen d'aceasta artical. El Regeu put otorgarh el cüfter (uficialmint zescunstarh ingen unvotas dal perziun sè gazeta) schi c'è üccitour qe l'unvota füt unintentïu eda hi füvent dals circonstanças midigatíus eda extenuinds com'els acizints eda els focts tec'hnicais.

18.11

Ün Citaxhien qi voluntarmint tent renunçescu sieu citxhienità (in ingen vej) put pirtrançarh el procedançeu normal dal citaxhienità per tirh sieu citaxhienità restorniada. Acest procedançeu ocsà put estarh paßat es la citaxhienità put estarh restorniada par ün praxel del Ziu, schi ça txuxhadra qe l'aplicheir merita dal cunsideraziun extrordinar.

18.12

Toct informaziun apropriäts da toct prospectatíus Talossaes qi tienent estescu apoartats avant el Cort Pü Inalt, toct citaxhiens formaes, non solamint toct citaxhiens formaes qi aplichent per la restoraziun da sieu citaxhienità Talossa serà el säp almanéu. Acest serà ün deveir del Ministreu d'Inmigraziun.

Artical XIX: Las Pactas dels Drepts es dals Livertaes

Pacta Pirmalaiset

Las Pactas dels Drepts es dals Livertaes sigurent els drepts es las livertaes zespaleschti in lor à toct citaxhiens Talossaes, subxhectadas solamint à tais cunfins crioneux prescriuts par el legeu come put estarh ostensavalmint xhustificats in üna società liverada es democratic. Acestilor Pactas serent interpretadas in üna façiun cunsistent avetz l'üsonça es la tradiziun Talossan, es cün la toca in el geþirn dal preservarh es grültificarh el þeritatx eþnic dal naziun Talossan es el päx, la reglaziun, es el governamaintsch per el Regipäts Talossan.

Pacta Doualaiset

Aucün legeu existarha qe cunpenza la livertà dal pensaziun, dal cresença, dal opinion es dal exprimaziun, includind la livertà dal stampa es d'altreux mediüns dal comunicaziun salva in gcauça da la reglaziun püblic eda dels morais. La censoriçaziun txamais existarha in Talossa; cadascu perziun put liveradamint parlarh, scríuarh es püblicarh sieu sentiments över toct subxhects, estind respunçival per l'impacea nidal d'acest drept.

Pacta Treslaiset

El governamaintsch non restrinçarha l'exerciçeu dal relixhiun eda dal cunschençù in la veneraziun eda el conducat, ni serà ingen preferençù zonada par la Cosa à ingen cünstavalità relixhiös. Els séirvischen es els rituais qi non cuflictent avetz el legeu eda la reglaziun püblic sint auþorisats.

Pacta Qátorlaiset

Aucün decergnada, sc'hemas dal aziun dezicatïu, eda tractada preferençal existarha da din el Regipäts Talossan sür el fundamaintsch dal raça, del colour, del claßeu, dal nobleça, del xhendreu, dal sexpreferençù, dal vellità, dal relixhiun, dals cresenças, del glheþ, eda d'ingen altreux parámeters füçicais eda societais d'ingen sorta qetsevol, salva com'espunescu qualsepläts d'alter in acest Legeu Orgänic. La cunsideraziun separada sür el fundamaintsch del xhendreu solamint put existarh in las cauças dal creança, dal privätsità es dal serviçù militar.

Pacta Simcalaiset

Els Erteiers tienent el drept àl aßemblatx paxeu, siat in las faþilitaes almanas eda in la serena, asigürat qe tal aßemblatx ni zisruptadra la circülaziun eda l'actività commercial legal, ni undümint icomodadra. Els Erteiers tienent el drept à liveradamint organiçarh els pártis politicais es altras organiçaziuns, subxhectadas à lor propreux legeux dal membrità, es acest drept non put estarh cunpenzat salva profta las organiçaziuns qi advocatzent l'útzil dal violensà eda dal c'hraidaziun per attainarh bupts politicais eda altreux bupts, eda qi quairent à restrainarh ingen perziun eda ingen grupa dals popuis del exerciçeu da lor drepts come otorgat sub acestilor Pactas.

Pacta Sexlaiset

Sub el principal qe "Ün Vür sè Cámera isch sieu Regipäts," el drepts dels popuis àl privätsità es àl sigürità in lor corputzen, lor domeux, lor papeis, lor corespunsençù, es lor proprietà, contra las çerças es las schlagatadas unraziunavais, non serent violats. La privilexhù del escrigut da habeas corpus non serà suspensada. Aucün perziun put estarh detainada eda zestainada sanc üna auþorisaziun emestada par ün cadì, salva in las cauças da flagrante delicto. Aucüns auþorisaziuns serent emestada sanc üna cauça probabaval, es fossent apartì zepictarh el pläts qe serà ruspat es la preziun ed alas cosas qe serent saiçeschti. El drept àl privätsità per figürs püblici fost estarh valançat par el püblicüm sè drept del säparh, in las facendas qi afectent els politici, las eleziuns, las campagnas, es el governamaintsch. El catxantind intentïu dal informaziun qi els voteirs raziunavais trovadrent auschiglhapunt, lucratïu, eda informatïu, viola el püblicüm sè drept del säparh.

Pacta Séifetlaiset

Ingen perziun acuçescu d'iensa ufeinça serà presümada à estarh innocent txusca provada cupaval, es tent el drept à requestarh dal informaziun över sieu drepts legais. Aucün perziun acuçada serà doua fäts setada in piericlour dal vida, dal livertà, eda dal proprietà per la misma ufeinça, eda sanc la proceßa dü del legeu; ni serà ingen citaxhien cunpinxhescu à testificarh contra so. Els fineux demasiats, es las custanças cruseis es bisertas, non serent inflingeschti.

Pacta Vuitlaiset

Aucün perziun serà convictescu à c'hauça d'ingen praxel eda ingen omiziun, salva qe, àl temp del praxel eda dal omiziun, ça costitueva üna ufeinça sub el legeu Talossan eda sub el legeu internaziunal, eda c'esteva criminal eftir els principais xhenerais del legeu reconeiçats par la comunità dals naziuns civiliçadas, com'interpreteschti par els corts Talossaes in accordançéu avetz las tradiziuns Talossaes es els bisogneux Talossaes.

Pacta Noualaiset

In toct prosecutaziuns criminais, l'acuçescu geneiçarha el drept à'iensa prova rapïu es püblic, par ün xhuri eda üna dierxhira dal Corona. L'acuçescu tischa el drept d'estarh informescu del natür es la cauça dal acuçaziun, à cunfruntarh temogns contra lo, es à tirh el pevarh dal süpöna per securarh dels temogns in sieu favour. L'acuçescu tent el drept à tirh l'aßistançéu da sfäts per sieu zefençù.

Pacta Bisquinclaiset

Quand qe victua el sanctimogn da mariatx, Talossa considera unviolavais els drepts da toct citaxhiens adülts consentinds à maunarh lor propreu conducat sexual priväts. Els drepts dal equalità in mariatx, es el drept àl terminaziun del mariatx eftir el legeu, non serà cunpenzat.

Pacta Ündeschlaiset

El drept d'ingen fru, dürant els simca mesen prüms da sieu enceaintada, da zesterminarh la continuaziun d'aceasta encaintada, non txamais serà cunpenzat.; ni l'eintrada àls procedançeux medicais lexhitimätsilor conectats cün ça serà restrinçada par ingen corputz priväts eda püblíc.

Pacta Dudeschlaiset

El drept dels citaxhiens da terminarh sieu propras vidas, eda da zesterminarh las circonstanças da sieu moarts sa mûchet come c'è füçicalmint pouçival, siat par els testamaintschen vivinds eda par la stida aßistada eda unaßistada, non serà cunpenzat. Las vidas dals perziuns terminalmint malalts eda in moart cerebial non serent artificialmint prolungadas contra sieu vöglhas, eda contra las vöglhas da sieu famiglhas quand qe os sint uncapavais del comunicarh, salva in las cauças dal cauça ampal.

Pacta Tréideschlaiset

La livertà qomsista ingen aziun qi non c'è detrimaintschal àls altreux, es aucün drept adnumerat in acest Legeu Orgänic, eda reconeiçat qualsepläts d'alter par la Cosa, extendarha à ingenviens involvat in las activitaes qi bießent, ris'chent, eda piericlent þealþeu füçical, la privätsità, eda la tranqilità d'altras perziuns par l'exerciçeu praitençat d'acest drept.

Pacta Tordeschlaiset

Ingenviens qissen drepts es livertaes, come sigureschti par acestilor Pactas, tiennent estescu infreschti eda zisminteschti put chensarh ün cort del juristiçal competint per securarh tal medela dels quests com'el cort considera cüfneval es xhust in las circonstanças, mas el pretz otorgat àl plentifeu per els damatxen punitíus non süpaßarha el pretz otorgat per els damatxen indemnitíus.

Pacta Quinteschlaiset

Quand, in el curso d'iensa prova, ün cort cuncluda qe l'evidençù füt securada in üna façiun qe infreva pa eda zisminteva ingen drepts eda livertaes sigureschti par acestilor Pactas, l'evidençù serà excluçada schi c'è establischescu qe, profta toct circonstanças, l'aðmiçiun da ça ainciün las antzainas apoartadra la xhuricina ainciün la zesreputa.

Pacta Sedeschlaiset

La citaxhienità Talossan put solamint estarh pierdat par ün citaxhien sè renunçaziun volontar dal citaxhienità, eda com'iensa custança per üna crima zesterminada par el Cort Pü Inalt.

Pacta Seifteschlaiset

L'adnumeraziun dels drepts es dals livertaes in acestilor Pactas non serà interpretada à zismintarh eda dispregarh altreux drepts retainats par els popuis. Els pevarhen qi non sint zelegats par el legeu àl Corona, àl Governamaintsch, àls corts, àls Provinçuns eda àls Teritorias, eda àls vientratxas lexhitais del Estat seþadas par lor, sint teneschti par els popuis Talossaes.

Artical XX: Els Referendüms

20.1

La lexhislaziun put estarh enactat par els popuis par el Referendüm. El Ziu put prepararh els referendüms es zonarh acestilor à'iensa votaziun popular, come ça vidadra àð estarh cüfneval. El referendüm put estarh 'n dictamaintsch (undensatíu) eda put tirh la forziun del legeu sür sieu approval par üna maxhorità d'acestilor qi votent sür ça. Las fragas referendümeschti apiarent sür el papel electoral dürant l'Eleziun Xheneral proxim, eda pü bentopt, schi el Seneschal çoiçadra àð auþorisarh.

Artical XXI: El Statüs del Legeu Orgänic

21.1

El Legeu Orgänic c'è el legeu süprem dal naziun. Ingen legeux naziunais, provinciais, eda teritoriais qi violent sieu stipulaziuns sint defündiats.

21.2

El Legeu Orgänic serà ratificat par üna vota dad "üc" da doua tierçeux in ün referendüm püblíc. L'approval par míus qe reiescharha in l'unratificaziun del documenteu, es Talossa aduncarha sub la Constituziun dallas 1988/ix txusca els popuis, par ün referendüm, aprovent el Legeu Orgänic par üna vota da doua tierçéux.

21.3

Sür la ratificaziun d'acest Legeu Orgänic, la Constituziun es toct legeux cuntraes àls stipulaziuns d'acest Legeu Orgänic, eda supercedeschti par ça, sint xhuschtair renonçats. Altreux legeux qi non cuflictent avetz acest Legeu Orgänic remainarhent enforçeschti.