Xhénesis

From TalossaWiki
Jump to: navigation, search

Xhénesis (pronounced [ˈd͡ʒenəzɪs]) is the translation of some parts of the First Book of Moses made by Dréu Gavárþic'h in 2008/XXIX.

First Book of Moses, 1 (Genesis I)

Pirmalaiset, Díeu façeva el çéu es la tzara. Es la tzara füt formattä es non j’esteva níþil, es j’esteva auscürità super la faça del profundeu; es la Vam da Díeu moveva super la faça dal apa. Es Díeu zireva: «¡Qe j’estadra lux!»; es hi füt lux. Es Díeu videva q’el lux füt ben; es Díeu separeva el lux da l’auscürità. Díeu nomineva el lux Lä, es l’auscürità, a nomineva Nic’ht. Es hi füt seira, es hi füt morgun: la pirmalaista ziua. Es Díeu zireva, «¡Qe j’estadra üna dünxha àl centreu da l’apa, es qe j’en separadra l’apa da l’apa!». Es Díeu façeva la dünxha es separeva l’apa qe hi füt sub la dünxha da l’apa super la dünxha. Es ça paßeva. Es Díeu nomineva la dünxha Çéu. Es hi füt seira es hi füt morgun: la ziua secunda. Es Díeu zireva, «Qe l’apa sub el çéu si raßembladra ainc’iens pointeu, es qe l’eißuc’h luschadra.» Es ça paßeva. Díeu nomineva l’eißuc’h Tzara, es l’apa qe füt raßemblada, nomineva las Mares. Es Díeu videva qe ça füt ben. Es Díeu zireva, «Qe på la tzara vançadra vexhetaziun, plantas qe cedent sema, es arvours da fruitz façinds fruitz, din quais sint lors semas. Es ça paßeva. La tzara vançeva vexhetaziun, plantas qe cedevent sema, cadascù acordind àl sia sorta, es arvours façind fruitz, din qual sint lors semas, cadascù acordind àl sia sorta. Es Díeu videva qe ça füt ben. Es hi füt seira es hi füt morgun: la ziua tierça. Es Díeu zireva, «Q’os estadrent luschti in la dünxha del çéu à separarh el lä del nic’ht; es qe si zedicadra per schixhilets, es per årstiðs, es per ziuas, es per anneux, es qe j’estadrent luschti in la dünxha del çéu, per à zonarh lux à la tzara.» Es ça paßeva. Es Díeu façeva douas luschti grülts; el lux pü grült à prediçarh el lä, es el lux pü pechein à prediçarh el nic’ht; o façeva els itrins ocså. Es Díeu lor engasteva in la dünxha del çéu, per à zonarh lux àl tzara, à prediçarh el lä es el nic’ht, es à separarh el lux da l’auscürità. Es Díeu videva qe ça fút ben. Es hi füt seira es hi füt morgun: la ziua qatorlaista. Es Díeu zireva, «Qe l’apa vançadra s·chißuras da cretzours vivinds, es qe las fuglas voladrent inalt dal tzara trans la dünxha da çéu. Ihí, Díeu formeva els grülts monsteirs dal mar es cadascù cretzour vivind qe mova, acordind àls lors sortas, quais empienevent l’apa, es cadascù fugla plumada, acordind àl sia sorta. Es Díeu videva qe füt ben. Es Díeu lor benedicheva, zirind, «Fruxheschetz, es mutiplichetz, es empienetz l’apa in las mans, es laßetz qe las fuglas mutiplicadrent på la tzara.» Es hi füt seira es hi füt morgun: la ziua simcalaista. Es Díeu zireva, «Qe la tzara vançadra cretzours vivinds acordind àls lors sortas: pequarxha, cosas schlütinds, es bestéux dal tzara, acordinds àls lors sortas.» Es ça paßeva. Es Díeu façeva els bestéux dal tzara acordinds àls lors sortas es la pequarxha acordind àl sia sorta, es toct qe schlüteva på la tzara acordinds àls lors sortas. Es Díeu videva qe füt ben. Aglhorc Díeu zireva, «Qe noi façadrent crastiun in noastra imatx, ospréi noastra aparençù; es q’os prediçadrent els peschti dal mar, es las fuglas del luc’ht, es la pequarxha, es toct la tzara, es cadascù cosa schlütind qe schlüta på la tzara. Aglhorc o formeva crastiun in sieu propeu imatx, in el imatx da Díeu o lo formeva; vür es frù, o lor formeva. Es Díeu lor benedicheva, es Díeu zireva à lhor, «Fruxheschetz es mutiplichetz, es empienetz la tzara es en aediçetz; es prediçetz els peschti dal mar, es las fuglas del luc’ht es cadascù cosa vivind qe mova på la tzara.» Es Díeu zireva, «Eicea, téu zonat à vhoi cadascù empianta cedind sema q’isch på la faça dal tzara, es cadascù arvour cün sema in sieu fruitz; voi lor tischetz per eziun. Es à cadascù bestéu dal tzara, es cadascù fugal del luc’ht, es à toct qe schlüta på la tzara, toct qe tent l’and da vida, téu zonat cadascù empianta virt per eziun.» Es ça paßeva. Es Díeu videva toct q’o tent façat, es eicea, ça füt tréi ben. Es hi füt seira es hi füt morgun: la ziua sexlaiset.

First Book of Moses, 2 (Genesis II)

Ihì, els çéux es la tzara estevent finischats, es toct füt el þost da lhor. Es på la ziua seifetlaista, Díeu finischeva sieu traval qe tignova estescu façat, es o perceßeva på la ziua seifetlaista da toct sieu traval, qe tignova tenescu façat. Aglhorc, Díeu benedicheva la ziua seifetlaista es la sanctificheva, parç qe på aceasta, Díeu perceßeva da toct sieu traval, qe tignova tenescu façat in factitaziun. Acestilor sint las xheneraziuns dels çéux es la tzara, quand estevent formats. På la ziua q’el DOMNUL Díeu façeva la tzara es els çéux, quand hi füt ni üna empiana da l’axhair in la tzara, es ni üna þerva da l’axhair tent emicat dal tzara – parç q’el DOMNUL Díeu non tent fäts tombarh el imbreu adüc på la tzara, es hi füt ingen vür à runcarh la tzara; mas üna ciera alçeva dal tzara es reigadeva toct la faça dal tzara – Aglhorc, el DOMNUL Díeu formeva ciovec da pulvia dal tzara, es o respireva el and da vida ainciün sias tinsirtas; es ciovec zeveneva ün esteir vivind. Es el DOMNUL Díeu empianteva ün xhardeneu in Adiens, in el est; es là seteva el vür q’o tent tenescu format. Es dal tzara, el DOMNUL Díeu façeva zürtarh cadascù arvour, es prietans à risguardarh, es eziun-zonind, mas àl centreu seteva-t-o l’arvour dal vida es l’arvour dal zignhoschença. Üna fiova curçeva al exteriör del xhardeneu, es là ça ziviçeva es zeveneva àls qator fiovas. La nómina dal fiova pirmalaiset isch Pischón; ça curça circüm toct el cir da C’havilà, dove ja dad or. La nómina dal fiova secunda isch Gihón; ça curça circüm toct el cir da Cusch. Es la nómina dal fiova tierça isch Dixhlis, qe curça à l’est dad Asürxha. Es la fiova qatorlaiset isch el Frat. El DOMNUL Díeu preindeva el vür es lo seteva in el xhardeneu dad Adiens àd en runcarh es àd en guardarh. Es el DOMNUL Díeu inpereva el vür, zirind, «Tu put menxharh liveratamint da toct els arvours in el xhardeneu; mas non menxharhás da l’arvour dal zignhoschença, parç qe la ziua qe menxhás da ça, deceßarhás.» Ospréi, el DOMNUL Díeu zireva, «C’è mal q’el vür estadra soleu; façarhéu ün atxuteir qi isch ben per lo.» Com’acest, dal tzara, el DOMNUL Díeu formeva del terts cadascù bestéu da l’er es cadascù fugla del çéu, es lor apoarteva àl vür à vidarh come lor nominadra. Es come el vür nomineva cadascù cretzour vivind, acest esteva sia nómina. El vür zoneva nóminas à toct la pequarxha, es à las fuglas del çéu, es à cadascù bestéu da l’er; mas non hi füt ün atxuteir qe füt ben per el vür. Com’acest, el DOMNUL Díeu cauçeva el vür à dormarh pü profundamint, es quand q’o dormeva, el DOMNUL Díeu preindeva viens dals custuns del vür, es covereva sieu pläts cün carnù; es el custù q’el DOMNUL Díeu preindeva del vür, o façeva ainciün üna fru es l’apoarteva àl vür. Ospréi, el vür zireva, «Aceasta isch üna osva da v’osvas, es carnù da va carnù; a sera nominada Fru parç q’esteva preindada da Vür. Per aceasta raziun, ün vür zesparta sieu patreu es sia matra, es fienda à sia uschor, es zeviennent viens carnù. Es el vür es sia uschor füvent nuns, mas non estevent ruschinats l’u da l’alter.