Violimistà på'l Tetsch

From TalossaWiki
Jump to: navigation, search

The Violimistà på’l Tetsch (pronounced [vɪ̯uɫɨmɪsˈta pɒɫ tet͡ʃ], English: Fiddler on the Roof; alternative Talossan title: Arcateir sür el Tetsch IPA: [ɐɾkɐˈtei̯ɾ syɾ ɛɫ tet͡ʃ]) is a musical in two acts with music by Jerry Bock, and lyrics by Sheldon Harnick, with the book written by Joseph Stein. Its first act’s prologue was translated into Talossan by Dréu Gavárþic'h in 2008/XXIX, with minor corrections by Magniloqueu Épiqeu Ac'hlerglünä da Lhiun (made in 2019/XL).

Act I

Prologue: Tradition

TEVIA
‘N violimistà på’l tetsch. ¿Ça cuntina fol, non? Mas in ár vilatxet, Anatevca, tu put zirarh qe toct i tzara isch ‘n violimistà på’l tetsch, atentind pircutarh ‘n sutidnada iburdalaiça sanc caschchind sieu col. Non c’è fáþil. Put ascarh, “¿Útqet noi restent pa el tetsch schi c’è sa danxheirös?” Noi restent parç qe Anatevca isch ár domeu. ¿Es come valançent? Acest eu put zirarh-te in ‘n moct–¡tradiziun!

VIATXAIST
(Entra, cantind)
Tradiziun, tradiziun – Tradiziun.
Tradiziun, tradiziun – Tradiziun

TEVIA
À c’hauça d’ár tradiziuns, noi tiennent valançat per multeux, multeux anneux. Aicì in Anatevca noi tiennent tradiziuns per toct–come menxharh, come dormarh, com’apoartarh els riegadins. Per exampal, noi imrè coverent ár molairas es imrè apoartent ‘n taíþ da prexheu pechein. Acest mostra ár devoçal constant à Díeu. Tu put ascarh, “¿Come comença aceasta tradiziun?” Te zirarhéu–¡Eu non säp! Mas ça isch ‘n tradiziun. À c’hauça d’ár tradiziuns, toct i tzara säp qi o isch, es qe Díeu lo expecta à façarh.

TEVIA es BÄPSILOR
(Canta)
¿Qi, lä es nic’ht,
Fost travalarh per ‘n vivind,
Niurarh ‘n uschor es fíeux,
Zirarh sieux prexheux ziueschti?
¿Es qi tent el drept,
Come domnul dal casa,
À tirh el moct final àl domeu?

TOCT
El bäps, el bäps – Tradiziun
El bäps, el bäps – Tradiziun

GOLDE es MÄPSILOR
¿Qi fost säparh el vej à façarh ‘n domeu propeu,
‘N domeu cidì, ‘n domeu cascheir?
Qi fost creschtarh ‘n famiglha es dirixharh el domeu
Svo àð Bäps tent el temp à lirarh el Glhibreu Schventeu

TOCT
La mäps, la mäps – Tradiziun
La mäps, la mäps – Tradiziun

FIGLHEUX
À tres començeveu el Scuola d’Ivrì,
À bisquinc aprendeveu ‘n profeçal.
Auscultéu os estrachevent ‘n spusa per me,
Esperéu qe a tenadra estat püc.

TOCT
Els figlheux, els figlheux – Tradiziun
Els figlheux, els figlheux – Tradiziun

FIGLHAS
¿Es qi ensegna la Mäps
À fixarh es vartarh es cordurarh,
Me preparind à nuptarh
Qisevol estracheva el Bäps?

(Os repetent la canziun come ‘n rond)

BÄPSILOR
Els bäpsilor.

MÄPSILOR
Las mäpsilor.

FIGLHEUX
Els figlheux.

FIGLHAS
Las figlhas.

TOCT
Tradiziun.

BÄPSILOR
Els bäpsilor.

MÄPSILOR
Las mäpsilor.

FIGLHEUX
Els figlheux.

FIGLHAS
Las figlhas.

TOCT
Tradiziun.

TEVIA
Es in el çauçle de ár vilatxet, noi imrè tiennent ár sortas speciais. Per exampal, Jvente, la svac’ha…

JENTE
Avram, eu téu ‘n copul parfäts per tu figlheu. ‘N stúlca undervar.

AVRAM
¿Qi’st?

JENTE
Ruc’hel, la figlha del crespideir.

AVRAM
¿Ruc’hel? Mas a non put vidarh. A isch presca orp.

JVENTE
Zirind la vrätsità, Avram, tu figlheu non isch sa frumoaseu. El vej qe a vida es el vej qe o resembla, c’è ‘n copul parfäts.
(Toct dança)

TEVIA
Es Reb Nac’hum, el mendic…

NAC’HUM
Ailemosinas per els þiarfas, ailemosinas per els þiarfas.

LEIZAR
Aicì, Reb Nac’hum, isch viens c’hopec’h.

NAC’HUM
¿Viens c’hopec’h? La seifetziua lasta tu me zonevás doua c’hopec’hs.

LEIZAR
Eu tignoveu ‘n seifetziua mal.

NAC’HUM
¿Aglhorc, schi tu tenadrás ‘n seifetziua mal, útqet eu fostadra sofriarh?

(Toct dança)

TEVIA
Es, el pü impirtint: ár didascalour zilect…

MENDEL
¿Didascalour, eu put ascarh ‘n fraga à thu?

DIDASCALOUR
Ben sigür, va figlheu.

MENDEL
¿Ja ‘n beneçaziun propa per el Tzair?

DIDASCALOUR
¿‘N beneçaziun per el Tzair? Da c’horsica. Qe Díeu benedicadra es guardadra el Tzair – procul üns.

(Toct dança)

TEVIA
À’cest temp, j’ont els altreux in ár vilatx. Façent ‘n çauçle multeu grült.

(El PRESTEIR, el CUNSTAVAL, es els altreux Rußians incruxent el statx.)

TEVIA
El tréi-þonoresc Cunstaval, el tréi-þonoresc Prestier, es els treis-þonoreschti–multeux altreux. Noi non lor zestorvent, es, pocfins, os non noi zestorvent. Es starp noi, noi vivent postiun pü ben. Da c’horsica, hi füt el temp qe o veindeva ‘n aic à lo es o delivereva ‘n asardun, mas c’è zispuntat nun. Nútemp noi vivent in päx simpil es üntrac’ht es–

VÜR PRÜM
C’esteva ‘n aic.

VÜR SECUND
C’esteva ‘n asardun.

VÜR PRÜM
¡C’esteva ‘n aic!

VÜR SECUND
¡C’esteva ‘n asardun, eu zíu à thu!

VIATXAISTS
¡Aic!

VIATXAISTS
¡Asardun!

VIATXAISTS
¡Aic!

VIATXAISTS
¡Asardun!

VIATXAISTS
¡Aic!

VIATXAISTS
¡Asardun!

VIATXAISTS
¡Aic!

VIATXAISTS
¡Asardun!

TOCT I TZARA
Tradiziun, tradiziun–tradiziun
Tradiziun, tradiziun–tradiziun

TEVIA
Tradiziun. Sanc ár tradiziuns, ár vidas estadrent come cuncußivais come– ¡Come ‘n violimistà på’l tetsch!

Scene Two

MORDC'HA
¡Esta là! Tu oblievás v’enconomaitsch per el Schavat!

TEVIA
Reb Mordc'ha, tignoveu ‘n incäpset cün v’aic.

MENDEL
Tevia, non apoartevás l'enconomaitsch da Didascalour.

TEVIA
Eu lo säp, Reb Mendel.

AVRAM
Tevia, oblievás v’enconomaitsch per el Schavat.

TEVIA
Acestilor sint noveschti pü grülts qe la peista in Odesa.

AVRAM
Parlind da noveschti, ja freistour in el mundeu fura-¡Qe terival!

MORDC’HA
¿Qet paßa?

MENDEL
¿Qe ça zía?

AVRAM
In 'n vilatx nominat Rajanka, toct els Txüfs estevent espelats, fuerçats à laßarh els sieux domeux.

MENDEL
¿Útqet?

AVRAM
Non zía. Sà'starh el Tzair veleva sieu tzara. Sà’starh 'n peista.

MORDC’HA Qe’l Tzair tenadra sia propra peista.

TOCT
Amen.

MENDEL (à AVRAM):
¿Perqet tu nunca noi apoartás alvricea?

AVRAM
Solamint lo citeveu. Füt 'n tils·chipiun dels auþoritaes.

MORDC’HA
Qe els auþoritaes auspicadrent pruritarh in els pointeux qe non povent esforçarh.

TOCT
Amen.

PERCICH
¿Perqet voi lor cursetz? ¿Qet ben isch-ça qe façent sias maladaziuns? Voi estetz cursind es paterlind, es non façetz nil. Tocts da voi paterlarhetz voastra vej àl graveu.

MENDEL
Me escusa, Tu non isch d’acest vilatx.

PERCICH
Non.

MENDEL
¿Daduve isch-tu?

PERCICH
Cîju. Eu füt ‘n studint in l’üniversità aicì.

MORDC’HA
¡Oc'h! L’üniversità. ¿C’e là, duve aprendevás't irrespectarh tu segnors?

PERCICH
C’e duve aprendeveu qe ja pü in la vida qe ihiran. Foßent säparh qet paßa in el mundeu fura.

MORDC’HA
¿Perqet fost’eu caßarh la faça över el mundeu fura? Q’os caßadrent sias propas faças.

TEVIA
Tent drept. Come el Glhibreu Ben zía, «Schi crac'hás in l’är, ça atzariça in tu faça.»

PERCICH
Bah! Non put fermarh sieux uglhen àl qet paßa in el mundeu.

TEVIA
Tent drept.

AVRAM
Acest tent drept es län tent drept? Non povent tirh drept embù.

TEVIA
Säps, tu tent drept ocsà.

MORDC’HA
¡O tent drept! Adüc isch 'n pigneu. Ben Schavat, Tevia.

VIATXAITS:
Ben Schavat, Tevia.

MENDEL
Tevia, l'enconomaitsch da Didascalour. ¡Va frumatx!

TEVIA
Da c'horsica. Sa, tu isch da Cîju, Reb...

PERCICH
Percich.

TEVIA
Percich. Sa, tu isch 'n aðvaintour aicì. Come Avraþam zireva, «Eu sint 'n stranxheir in 'n tzara easter.»

MENDEL
Moisi lo zireva.

TEVIA (à MENDEL)
Me perzona. Come Regeu Davíu zireva, «Eu sint lint da parlançeu es scúrznia da glhimba.»

MENDEL
Moisi ocsà zireva ça.

TEVIA
Per 'n vür cün 'n glhimba scúrznia, parla forçmint.